Bonet
“Menorca la bella/ Damunt Maó la lluna/I el sol dorm a Ciutadella”. Així canta Maria del Mar Bonet a Les illes, una meravella de cançó, la bellesa de la qual ens obliga a tornar-hi adesiara. De fet, tot el disc en el qual hi trobam la peça musical és deliciós, Alenar és el títol. Amb Les illes viatjam de la Plaça de Santa Eulàlia a la Dragonera, de la mà de Bonet i de Vicent Andrés Estellés.
UIMIR
He tornat a Menorca, a Maó, concretament. A través de Joan Company, qui per cert, ha estrenat llibre en companyia de Bàrbara Duràn i que esper poder veure reflectit en aquest suplement aviat, a través de Company, deia, he tornat a l’illa del nord per participar en un dels cursos que la UIMIR (Universitat internacional de Menorca Illa del Rei) ha programat per tal de celebrar el primer quart de segle de funcionament. Ha estat un honor i un privilegi i, a més, m’ha donat l’oportunitat de conversar amb dos menorquins il·lustres com són Ponç Pons i Josep Maria Quintana. Sempre paga la pena rallar amb ells, escoltar-los. Aporten valor a les converses. Parlàrem de música i de Bach, naturalment. Ells dos són bachians convençuts. De fet, a un llibre d’aforismes, Pons escriu coses com aquesta: “Déu: gràcies per Bach”. Es pot expressar millor l’amor i la devoció cap al Mestre? I després, voltant ran de mar, vaig veure un dels vaixells de l’Open arms, un vaixell que tresca pel Mediterrani donant valor a la vida humana, amarrat a bon port.
