Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cine

Llarga vida al mag

Allò més important d’aquesta història no és l’existència de la pel·lícula El Mag, sinó la petjada mítica que quedà a Mallorca

Presentació del llibre amb els autors i Sebastià Alzamora. P. E.

Fa molt poc s’han celebrat les jornades d’estudis històrics locals organitzades per l’Institut d’Estudis Baleàrics, sota el títol Cultura turística i identitats múltiples a les Illes Balears. Allà s’hauria d’haver presentat aquesta novel·la gràfica de títol sorprenent; era el lloc adient per entendre com la dita pitjor pel·lícula del món pot haver creat un mite, tan llegendari i arrelat, com per donar nom a una platja: la del Mag, a Portals Vells.

Tampoc no sé si he d’estripar el contingut del llibre, una cocreació entre J. A. Mendiola i Josep R. Cerdà que amb aquesta novel·la il·lustrada fan metaliteratura del teatre que ells mateixos feren fent-hi metaliteratura del cinema. És a dir, aquesta història novel·lada prengué forma teatral ara fa sis anys en el Festival Jardí Desolat (un cicle de teatre en espais singulars), tal volta la darrera -per ara- proposta teatral pròpia de qui és l’actual director del Teatre Principal de Palma.

El mag de la platja, en la publicació del seu llibret teatral, es presentava amb aquestes paraules: «L’estiu del 1967, quatre estrelles del cinema mundial es trobaren a Calvià treballant en un projecte entre la ciència-ficció i el drama existencialista. The magus es va rodar a la platja de Portals Vells però mai no es va estrenar a Espanya. Protagonitzada per Michael Caine, Anthony Quinn, Candice Bergen i Anna Karina, el film estava basat en una novel·la de John Fowles i no va tenir un gran èxit comercial. Per als mallorquins, però, es tracta d’una cinta mítica que va donar nom a una platja.» (Palma: Òrbita editorial, 2015)

Allò més important d’aquesta història no és l’existència de la pel·lícula, sinó la petjada mítica que quedà a Mallorca, i com d’ella han sabut Mendiola i Cerdà fer-hi literatura. Aquesta és una part rellevant per entendre la importància de la proposta de Mendiola i Cerdà, primer escènica, ara però en forma de novel·la gràfica, a manera no sé ben bé si apropiacionista o reconstructiva, on Mendiola llueix la seva potència com a il·lustrador i ambdós autors la capacitat de condensació que aquests diàlegs en forma de globus hi han menester. La pitjor pel·lícula del món duu com a subtítol Hollywood/Mallorca, 1967, quan la pel·lícula es presentà l’any següent, 1968. Tot amb molt de sentit, perquè aquesta novel·la narra el que fou el rodatge, la presència dels actors a aquella Mallorca que ja començava a esser escenari cinematogràfic, però que encara es deixava enlluernar per la brillantor forana.

Com i perquè el mag va sortir del film que s’estava rodant a la platja de Portals Vells per a romandre entre nosaltres amb més, molta més força que l’ombra de la mateixa pel·lícula, n’és el cor d’aquesta publicació, i també la importància de explicar-ho i difondre-ho. Aquest format de novel·la gràfica amb dibuixos a dues tintes, ja li va bé.

Llarga vida al mag

Llarga vida al mag Aránzazu Miró

Compartir el artículo

stats