Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Emigració

Quan érem nosaltres els que ens n’anàvem

En aquest volum, l’autor, entre altres elements, assenyala els factors més importants del fenomen migratori

Benet Albertí.

Benet Albertí.

Aquest llibre és un resum de Els moviments migratoris a la Mallorca contemporània 1877-1920 tesi doctoral que va presentar Benet Albertí (Palma, 1966) a la UIB el 2017, treball dirigit per Sebastià Serra. S’ha ampliat, doncs, l’àmbit cronològic fins al 1930. El títol Per millorar de fortuna fa referència a una expressió escrita a la documentació de l’època en nombroses ocasions, entre altres expressions similars, sobre les motivacions que empenyeren a milers de mallorquins per partir cap a terres llunyanes. Una proposició que en poques paraules explicava el descontentament d’una part de la societat illenca sobre la seva situació material i la voluntat de canviar de vida partint a l’estranger davant les escasses o nul·les expectatives que oferia la Mallorca pre-turística.

L’estudi recull les primeres sortides documentades a les sol·licituds de passaports, un degoteig continu d’habitants cap a l’exterior per raons econòmiques, primer a França i a Algèria, després cap a les colònies espanyoles de Cuba i Puerto Rico. A la dècada de 1880, es produí l’esclat migratori per l’excés de població i una situació gens favorable: la crisi incipient en el cultiu de la vinya i posteriorment el desastre que va suposar l’aparició de la fil·loxera el 1892. A partir d’aquest moment, l’èxode a l’exterior va ser constant, amb uns moments àlgids com foren l’any 1889, a causa dels passatges pagats pel govern argentí, i els anys anteriors i posteriors a la Primera Guerra Mundial. El final d’aquest va ser entorn de 1930 per la crisi econòmica mundial.

Albertí assenyala els factors més importants del fenomen migratori: el poderós atractiu dels elevats salaris percebuts a l’estranger en comparació als existents a Mallorca, l’efecte de crida de més emigrants amb les cadenes migratòries i la voluntat d’incrementar l’estatus econòmic d’individus i famílies. Un dels fets més singulars fou la potent xarxa migratòria construïda al voltant dels comerços de venda de fruites i bars a França. Altres activitats foren la pesca de l’esponja a Cuba, o l’activitat comercial i agrícola a l’Argentina i la comercial a Puerto Rico. Molts d’aquests emigrants eren analfabets i gairebé no xerraven el castellà.

Així mateix Benet Albertí parla de les migracions interiors, especialment cap a Palma (com més el cas de les criades), de les colònies agrícoles, de les collidores d’oliva i dels carboners.

De les principals conclusions destacam els efectes positius de les migracions (inversió dels capitals obtinguts a l’estranger en la compra de finques, construcció de cases, inversió en negocis, compra de béns...) i els efectes negatius (separació de famílies, explotació laboral, abandonament d’esposes per part de marits, fallida del Banc de Crèdit Balear el 1934 que va fer desaparèixer els estalvis de molts emigrants i un cert caràcter endogàmic de les cadenes migratòries).

Quan érem nosaltres  els que ens n’anàvem

Quan érem nosaltres els que ens n’anàvem Jordi Vidal

Compartir el artículo

stats