Prokofiev
Fa poc més d’una setmana, el 23 d’abril passat, dia del llibre, es cumpliren 130 anys del naixement d’un músic gran, Serguei Prokófiev, un personatge, la música del qual és considerada de les més importants del segle XX. De fet, Prokófiev va saber tocar, i bé, pràcticament tots els pals musicals, totes les formes, vull dir. Va conrear la música de cambra i les cançons amb acompanyament de piano, va saber seguir de forma magistral la tradició russa del ballet amb un Romeu i Julieta de referència, pel que fa a l’òpera, no podem parlar més que de títols interessants com L’Amor de les tres taronges, també es dedicà al simfonisme i, en aquest camp, recomano l’audició de la primera simfonia, coneguda com a Simfonia clàssica. Pel que fa als concerts amb solista, els seus Concerts per a piano i orquestra són modèlics i difícils per a l’intèrpret. I fins i tot trobam el seu nom lligat al cinema, amb bandes sonores com la d’Aleksandr Nevski. Tampoc no podem oblidar la seva aportació a la pedagogia a través del seu conte musical Pere i el llop, en el qual ens fa familiars i entenibles els sons de diferents instruments. Per tot això: Sí, hem de dir que Prokófiev té un lloc destacat dins la història d ela música.
Napoleó
No relacionat directament amb la música, ja que sembla que tenia una oïda pèssima per a l’art sonor, Napoleó Bonaparte sí que també té un lloc dins la història del fet musical, si més no perquè inspirà la Tercera simfonia de Beethoven, tot i que el músic li retiràs la dedicatòria poc abans de l’estrena de l’obra. Aquesta si fonia és coneguda com a Heroica. Napoleó va néixer el 5 d’abril de 1821, ahir feu 200 anys.
