La meva edició d’aquesta joia és una de butxaca tota esgrogueïda pel temps, que roman amb mi des que vaig prendre consciència d’aqueixa necessitat d’habitar una cambra pròpia. Perquè l’any de 1929 −vint abans, fins i tot, de l’escriptura del Segon sexe per part de na Simone de Beauvoir− la gran capdavantera que és Virginia Woolf, ja deixava dit clar i llampant que «cuanto podía ofreceros era una opinión sin demasiada importancia: que una mujer debe tener dinero y una habitación propia para poder escribir novelas». Novel·les deia, perquè era el tema de la seva indagació, però les dones hem sabut fer-ne, de la seva proposta, una vindicació.
Aquest llibre, que ara es pot trobar en moltes edicions i −és clar− també en català, és un assaig fruit d’una conferència arran de les dones i l’escriptura que l’autora planteja amb una estructura molt innovadora en aquell moment: tot reflexionant sobre el món que l’envolta alhora que pren notes: es traspua en Mary Bonte, qui té clar de bon començament el punt on vol arribar, així ens ho ha dit ja. Ronda pel món on es troba com aquest es tanca a la dona: l’esbrina primer al seu accés a la universitat, després a les mateixes biblioteques, i finalment al contingut dels llibres. La «inferioritat mental, moral i física del sexe femení» com a concepte preestablert contra què topa −i topam encara− la duu a encoratjar-nos per a escriure el que vulguem, nosaltres les dones; la llibertat «vendrá si trabajamos por ella».
