Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes | Abril ve tot ple de poesia

Lucia Pietrelli.

UNA LLEIXA PLENA DE POEMES.

¶ Sembla que hi ha hagut una multiplicació inusitada de llibres de poemes que han inundat un prestatge sencer de la meva biblioteca. No puc comentar aquesta tracalada de versos per motius ben clars d’explicar. Els llibres de poesia s’han de llegir a poc a poc. El llenguatge està molt condensat i cada text poètic, si és bo, amaga nombrosos significats que cal extreure amb lectures i relectures. Si un lector agafa un llibre de poemes i el llegeix com si fos una novel·la, pot tenir un enfitament, una sobredosi o alguna cosa pitjor. En els tallers que he fet sempre ho recoman d’una forma quasi imperativa. Cada poema és com un bombó. Si us menjau una capsa de bombons tendreu una maldepanxada total. I si devorau sense assaborir un llibre de poemes tendreu una maldecapada total i potser alguna cosa pitjor que seria una desgràcia: avorrireu la poesia.

Anem per feina. Quietud no mesurable (Cafè Central / Eumo Editorial), de Ramón Andrés, és el llibre de poemes que fa cent de la col·lecció Jardins de Samarcanda i està fet com una celebració per part dels directors de la col·lecció, Antoni Clapés i Víctor Sunyol. Aquest escriptor de llengua castellana ha estat traduït meravellosament per la professora Lola Josa, i la selecció de poemes l’ha feta el mateix autor dels seus dos darrers llibres, Siempre génesis (Lumen) i Los árboles que nos quedan (Hiperión). Per a mi va ser tot un descobriment i em va agradar tant que em vaig comprar Poesía reunida. Aforismos (Lumen). Una veu plena de saviesa i calma que es passeja per boscs i penya-segats amb paraules alades.

Tot és altre (Lleonard Muntaner Editor), de Montserrat Rodés, són poemes molt curts que es llegeixen com a sentències d’una dona que escolta el guspireig de la paraula interior i posa alè al calfred de viure.

Nosaltres, qui (LaBreu Edicions), de Mireia Calafell, ens diu que cal allargar el bes i ens fa entrar en el poema com qui entra en una casa abandonada de fa temps. Entremaliada, no s’atura de fer variacions i combinacions amb l’amor com a referit dels versos.

La terra i altres llocs (Adia Edicions), de Lucia Pietrelli, és un llibre seductor. Hi ha una conjuminació de la natura, la terra, el bosc i la mitologia grega. L’aire, l’oralitat, és el lloc per on es transmeten els mites i en un altre món trobam un jardí híbrid on poden florit flors i pensaments.

Als llacs (LaBreu Edicions), de Silvie Rothovic, és un llibre que ens mostra moltes de coses singulars: una iconografia pop exuberant, excavacions en el moll de l’escrit, diferents tipus de llacs, cançó del pla i cançó de la ràbia, Brodsky i Beckett, un pànic que parla fluix, els ulls dels llençols.

Els ulls de la gossa. 1979-2019 (Edicions 62), d’Albert Roig, és la reunió de deu llibres de poesia de bon de veres, amb saborino tortosí universal i perfums de tots aquell poetes que han format el mestratge roigià: Blai Bonet, Cesare Pavese, Elisabeth Bishop, Iannis Ritsos, João Cabral de Melo, Clarice Linspector, Josep Carner, Carles Riba, Cavafis, Andreu Vidal, Merly de Oliveira, Manuel Bandeira, Joan Brossa, José Lezama Lima, Xavier Lloveras, Mercè Rodoreda, Mallarmé, Rilke, Rimbaud, Zoraida Burgos Matheu, Ricard Martínez Pinyol, Rosselló-Pòrcel, Estellés, etc. Una constel·lació de paraules que ballen i canten, que ploren i riuen, que fan la seva i la dels altres, que no s’aturen de sentir i recordar i estimar i doldre. Eixams de formes a les fosques, esgarrades parpelles de la visió sonora, degotim incontinent de clarianes expressives que es fonen, el cor és crit, la carnadura nafra, el cel la pell darrera. I Tortosa i Barcelona i Malta i Turquia i Grècia i el Marroc i el Brasil on el poeta té casa. Un llibre inacabable d’una paraula amarada de plers.

L’animal que parla (Edicions 62), de Josep-Anton Fernàndez, és un llibre corporal, sensual, fractal, animal. El poeta s’ha obert de pinte en ample i ens mostra llocs interiors entre mucoses i fervors, records del lloc que orienta tota vida, la infantesa, la carn encetada, el crit ofegat, la pell fremida, el desfici de ser viu, la mirada perplexa i abatuda davant l’enigma en una cadena de relats i afectes. Ningú no et pot donar els mots que demanes. Ningú no pot descobrir el teu desig. Ningú no pot respondre la pregunta que fas. Un poemari fet de ressons i complicitats.

Arrels de l’aire (LaBreu Edicions), de Ricard Martínez Pinyol, són set llibres que dibuixen els periple vital i poètic de l’autor des de 1996. El poeta és com un pintor japonès que té com a sinònims poesia i pintura. Per mor d’això en pinta poemes que són escrits i n’escriu haikus que són pintures. Hi ha tota la delicadesa, l’enigma i el misteri del gest primigeni i original que amb un moviment ens mostra allò més abscondit i amb un altre moviment ho torna a amagar dins la foscor. Poesia feta de transparències i tremolors, de veus d’aquarel·la i de crits d’un lèxic sospesat per mans d’artista. Un llibre per fer la vida més lenta.

Post scriptum: Avui, dia 8 d’abril de 2021, hi haurà la presentació recital del meu llibre de poemes Carpe momentum amb els meus amics Àngels Àlvarez, Miquel Cardell, Mateu Coll, Nicolau Dols, Elisenda Farré, Laia Martínez i Sebastià Perelló, a les 19 hores al pati de Can Balaguer de Palma. Hi estau convidats!

Compartir el artículo

stats