Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Reedició

Petita història

El Fabricante de Honradez es podria qualificar de relat de ciència-ficció, sobretot si el situam a l’època en què fou escrit

Ramón y Cajal.

En aquests moments de pandèmia hem sentit i llegit opinions de tota mena. La manca d’informació concreta i la seva manipulació ens fa sentir insegurs i vulnerables. En aquest tipus de situació la “massa” adquireix una mena d’ànima col·lectiva i passa a comportar-se d’una manera diferent de quan ho fa de forma aïllada, l’individu perd identitat com a tal i passa a formar part d”aquesta “massa” tornant-se així més manipulable.

Tot això té a veure amb una petita història, que em va venir a les mans durant el tancament estricte que tinguérem l’any passat, l’autor de la qual és ni més ni manco que un dels vuit premis Nobels que ha tingut el nostre país, Santiago Ramon i Cajal. És una història molt curta, trenta-set pàgines, publicada el 1905 amb un perfecte castellà de l’època i que du per títol El Fabricante de Honradez i precisament tracta d”això, de com la suggestió actua sobre les “masses”.

El Fabricante de Honradez forma part de “Cuentos de Vacaciones. Narraciones Pseudocientíficas” i es podria qualificar de relat de ciència-ficció, sobretot si el situam a l’època en què fou escrit.

Comença així: “Un eminente doctor en Medicina y Filosofia por la Universidad de Leipzig, discipulo predilecto de los sabios hipnólogos doctores Bernheim y Forel, solicitó y obtuvo, de vuelta a su patria, la titular de la histórica, levantisca y desacreditada ciudad de Villabronca”. Alejandro Mirahonda, aquest és el nom del protagonista, arribà a l’esmentada ciutat amb un propòsit personal, però per dur-lo a la pràctica abans havia de conquerir la confiança dels seus habitants. Aquesta fou una tasca fàcil per a una persona com ell, que havia estudiat i practicat les tècniques de la hipnosi i la suggestió col·lectiva.

Villabronca, ja ho diu el seu nom, era una ciutat on el desordre i la vida dissipada estaven a l’ordre del dia, situació que començava a fer que la convivència entre els seus habitants en patís les conseqüències. El doctor Mirahonda proposà l’aplicació d”un sèrum o vacuna que actuava sobre el cervell eliminant les passions antisocials i reforçant les virtuts. Les autoritats i la població en massa demanaren que se”ls hi apliqués immediatament. Una vegada inoculada la població, la vida a Villabronca feu un canvi radical i la ciutat passa a ser una bassa d’oli i així fou fins que al cap d’un any tothom estava avorrit i cansat de tanta tranquil·litat. Aleshores tornaren a acudir al doctor Mirahonda el qual els oferí un antídot, que la població begué ansiosa, i els vicis i les passions retornaren a la ciutat.

El sèrum i l’antídot mai existiren, el que els inoculà el doctor Mirahonda fou pura i simple aigua, la suggestió col·lectiva feu la resta.

Santiago Ramón i Cajal és un dels grans personatges de la nostra història, es consagrà a allò que més estimava i li agradava la investigació científica, la seva vida estigué lligada al microscopi. A més de la seva dedicació a la ciència també fou un destacat fotògraf, féu aportacions literàries i fou un naturalista de mèrit. Home d’una gran integritat personal i acadèmica refusà sempre càrrecs. Quan fou anomenat director del Laboratori d’Investigacions Biològiques va demanar que el sou estipulat pel govern de 10.000 pessetes anuals, fos rebaixat a 6.000.

Les seves dites són antològiques, aquí en teniu una “Felicísimo país el nuestro, en donde la casaca ministerial, la toga y el blasón no delinquen jamás”.

Petita història

Petita història

Compartir el artículo

stats