Juan Arnau, 1968, escriptor, astrofísic i doctor en filosofia sànscrita. La Vida de Buda que tenim a les mans està basada en obres de tradició sànscrita procedent de l’Índia, Mahavastu, Buddhacarita i Lalitavistara, aquests documents han fet possible a l’autor oferir-nos l’obra que tenim a les mans, la característica de la qual és el rigor i la senzillesa a l’hora. També una bellesa que ens duu al plaer de endinsar-nos en allò que per alguns lectors és del tot aliè i per als que ja havien entrat en el coneixement d’aquestes matèries, potser l’oportunitat d’aprofundir escoltant la veu de l’erudit per sobre de tot humil i respectuós.
En un primer moment ens sembla que estem entrant en un nivell de coneixement profund de manera «fàcil» això és un miratge, hem d’adaptar el nostre ritme, a la transcendència del que ens diuen, les paraules penetren en nosaltres com un bàlsam que agraïm, hi tornarem, cada capítol ens porta a una ensenyança que hem de pair, hem de «fer nostra», potser compartir-la i fer que d’alguna manera, canviï la nostra vida en allò que calgui, que ens harmonitzi i ens acosti a una forma de plenitud possible.
Una lectura que ens duu al compromís seriós, a l’oportunitat, si és el moment, de «propostes» de reflexió que no ens poden deixar indiferents, triem a l’atzar un dels molts punts subratllats en una primera lectura:
...»Tan perillosos són el foc, el llamp o les tempestes com els tres verins: la cobdícia, l’odi i la confusió...»
...L’aigua fa espassar la set; el menjar, la fam; el carro, la fatiga; el llit, el son. De la mateixa manera, la percepció cabdal haurà de servir per alleujar el sofriment dels éssers.» pàgina 79
A la pàgina 197, ens diuen respecte a la llegenda:
«...reinventa el que es ordinari, i l’experiència del món adquireix una nova llum.»
Un text per gaudir i compartir, per fer-lo nostre lentament. Un altre gran encert al catàleg de Quid Pro Quo.
