Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes | Philippe Jaccottet viurà sempre

Miquel Ángel Aguiló. Guillem Bosch

UN POETA QUE PER ESCRIURE S’ESBORRAVA.

La mort de Philippe Jaccottet m’ha fet mal. El meu món ha perdut un fonament essencial que m’ajudava a viure. Quan em sentia rutinari, amuermat, fotut, sense ganes de fer res, tirat, agafava qualsevol llibre de Jaccottet i tot es transfigurava: la seva paraula poètica em despertava, em deixondia, em donava forces, coratges, em feia escriguera, em feia cantera, em feia visquera.

El vaig conèixer en un dels meus viatges juvenils a París amb un dels seus primers carnets de notes d’aquesta sèrie que ha titulat La Semaison (Gallimard) i que no s’ha aturat d’escriure tot al llarg de la seva vida. La semaison és la dispersió natural de les llavors d’una planta i en la seva obra és ell mateix que ens dona totes les seves llavors al llarg d’una existència, totes les seves lectures, tots els seus paisatges, tots els seus autors, tots els seus batecs més clars. I ho fa d’una manera tan simple i senzilla que t’enamora, que et mostra una sensibilitat extraordinària, una capacitat d’observació justíssima i un sentiment de la llengua tan fi que el converteixen en un mestre que és alhora poeta, filòsof i savi. Jaccottet és un sentidor de bon de veres i tota la seva obra està impregnada d’una hiperestèsia que el fa estar atent a les més minses palpitacions del temps, a les vibracions més clares de l’esperit. Aquestes plaguetes plenes de notes són un tresor continu de troballes, uns llibres de poemes, unes formes rizomàtiques de literatura singularíssima que trob extraordinàries: conjugar la descripció d’un paisatge revelador amb unes notes sobre Bashô i la traducció de tres haikus seus, comentar una revista com Hermès número 1 i 2 o l’“Oda a la tardor” de Keats i uns versos de Leopardi, fer un obituari sentit i ver d’un amic com Jean Paulhan, d’un pintor com Picasso o d’una poeta morta tràgicament com Ingeborg Bachmann i contar-nos fil per randa els nombrosos somnis i malsons que travessen les seves nits, citar escriptors, filòsofs, savis amb les frases exactes que li servien per il·luminar el seu itinerari o descriure per què el feia plorar la “Sonata per a piano en si bemoll major” de Schubert en la interpretació de Clara Haskil, destacar la finor de Nuno Judice quan ens conta la misteriosa metamorfosi de la pèrdua o la invenció d’una metàfora sobre l’ametlla com una copinya de fusta picada de porus.

Quan el 2014 varen sortir les seves Oeuvres (Gallimard) en un volum de 1.603 planes a la Bibliothèque de La Pléiade vaig esser feliç. I per afegitó aquesta publicació era un privilegi, perquè només quinze autors vius han pogut veure publicada la seva obra completa. El meu amic, editor i poeta Antoni Clapés ha estat l’introductor i el traductor de sis llibres de Jaccottet al català. Els llibres traduïts són Rèquiem (Cafè Central - Eumo Editorial), A la llum de l’hivern (Lleonard Muntaner Editor), El passeig sota els arbres (Días Contados), L’ignorant. Poemes 1952-1956 (Lleonard Muntaner Editor), Aires (Cafè Central - Eumo Editorial) i Quadern de verdor (Adia). També era un traductor creador magnífic. Entre les obres que va versionar en francès hi ha l’Odissea d’Homer, la poesia de Friedrich Hölderlin i l’obra completa de Robert Musil i de Rainer Maria Rilke. Tot i haver mort a 95 anys, aquest 2021 sortiran dos llibres inèdits seus, La Clarté Notre-Dame i Le dernier livre de madrigaux. Llegiu Jaccottet i us ajudarà a viure!

CLIMÀTIC 3.0 DE MIQUEL ÀNGEL AGUILÓ, UN POEMA ESCÈNIC AL TEATRE PRINCIPAL.

En Miquel Àngel és un home fet de música i de creactivitat. Compositor, director d’orquestra, intèrpret i creador d’espectacles que conjuguen música, dansa, vídeo, paraula i llum. Em diu ben a les clares les seves intencions amb aquestes obres: “Ara amb aquest espectacle Climàtic 3.0 volem despertar el sentit ecològic i, encara que la covid-19 ha saturat aquest any amb un problema central de salut, hem de recordar que seguim habitant en un planeta també molt malalt, fràgil i amenaçat per totes bandes.

La Terra és un ésser viu que cal estimar, protegir, i tenir-ne cura. Les paraules de Francesc d’Assís resulten avui actualíssimes: Lloada siau, germana aigua, germà sol, germanes criatures, germana lluna... Quan hem perdut l’admiració cap a una mare que ens sustenta?, quan hem fet malbé un món vegetal ple de misteri i poesia que ens dona l’aire per respirar?

L’art és una arma potent. La paraula, la dansa, la llum, la imatge unida pel so de la música..., tot reunit en una partitura. Això és Climàtic 3.0.”

En aquesta nova edició han volgut anar més enllà. Partint de les possibilitats escèniques que brinda un espai com el Teatre Principal, han pogut aprofundir en una nova il·luminació, ha entrat a l’equip Pedro Oliver, pintor, que desplegarà la seva saviesa plàstica i vídeo-artística en col·laboració amb Andrés López al davant de la llum. Recuperen la dansa amb Mabel Ribas i incorporen un altre gran talent: Mar Aguiló (ballarina i coreògrafa de CND). L’actor Nadir Zamora serà el fil conductor de l’obra, i Paco Seguí serà l’encarregat que tot soni. Tendran, a més, les veus convidades de Yosra Zekris (veu àrab tunisiana) i de Mery Lambourne. Sobre l’escena, el cor a vuit veus i els solistes i, per descomptat, la formació instrumental. Tot junt formarà part d’aquest còctel musical amarat de pensaments en què la constel·lació d’art i música, veu i paraula, faran créixer la nostra sensorialitat. Dia 13 de març a les 19 hores al Teatre Principal de Palma. Un esdeveniment mundial!

Compartir el artículo

stats