Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Música vista

Us vull parlar dels milers de dones compositores, instrumentistes i directores d’orquestra que han estat, estan i estaran en l’anonimat

Us vull parlar dels milers de dones compositores, instrumentistes i directores d’orquestra que han estat, estan i estaran en l’anonimat

8de març. “Dia Internacional de les Dones”, o dit també fa uns anys, “Dia de la Dona Treballadora”. L’any 1975 les Nacions Unides declarava aquest dia “Dia Internacional de la Dona”. Hi ha diverses teories i opinions sobre quin va ser exactament el fet o els fets que varen portar a les Nacions Unides a decidir-se per aquest dia. El que si està clar és que aquesta data està marcada en la història de la humanitat com un dia on podem trobar diverses revoltes, vagues i proclames fetes per dones sobre les dures i pèssimes condicions de treball en què es trobaven i de la imperiosa necessitat de millorar-les. Sembla lògic, doncs, que optessin per aquesta data. Fins i tot la Història ha volgut que a l’any 415 d.C, Hipàtia d’Alexandria, fos assassinada brutalment. La causa ? Sobresortir en pensament, filosofia i ciència en un món totalment dominat pels homes.

Però no us vull parlar d’Hipàtia sinó de música. Dels milers de dones compositores, instrumentistes i directores d’orquestra que han estat, estan i estaran en l’anonimat per culpa, segurament, de les mateixes raons que han mogut el mon des de fa segles: política (o poder) i diners.

A partir d’aquestes dues raons en podríem anar afegint moltes més. Però no tinc espai. Deixo per vostès aquesta reflexió.

Deixar els estudis musicals per casar-se i tenir fills, anar-se a tancar en un convent per falta de matrimoni, utilitzar el nom del marit per tal de ser programada en un concert, descartada en oposicions a directora d’orquestra pel fet de ser una dona, etc., etc., són només algunes de les causes que han patit, i pateixen, les dones dedicades a la música durant tota la seva història. En les nostres mans està millorar aquestes condicions. Com ?

Canviant els llibres d’història dels nostres nois i noies, incorporant repertori femení als auditoris i concerts, programacions de conservatori amb més obres de compositores, etc.

Deixeu que aprofiti aquest dia per reivindicar la figura de PAULINE VIARDOT. Aquest proper estiu es compliran 200 anys del seu naixement. Cantant (mezzosoprano), pedagoga i compositora francesa. Filla d’un dels grans tenors espanyols del segle XIX, Manuel García. Professora del Conservatori de París, va decidir donar classes de cant exclusivament a noies, destacant entre les seves deixebles Marie Dietrich, Marie Schöder- Habfstängl o Berta Schwarz. Us deixo a continuació una petita mostra de la seva obra.

Compartir el artículo

stats