Joan Barceló Coll, catedràtic que fou de fisiologia vegetal a la UIB presenta un nou llibre de la seva col·lecció en que va relatant les seves vivències des de la joventut fins a la seva vida adulta de professional investigador i professor universitari. En el present llibre relata la seva estada a Madrid com a professor de la Facultat de Farmàcia de la Complutense immersa en la realitat canviant, dinàmica i bastant confusa de la transició vista des d’aquell epicentre. S’entremesclen les descripcions del bullici dels barris, l’activitat cultural, els personatges curiosos que contrasten amb la vida universitària, una estructura difícil de moure.
Joan Barceló va viure Madrid en l’època de la transició política de la dictadura a la democràcia. Si aquell temps fou especial a tot el país, Madrid era una autèntica caixa de ressonància travessada per tota classe d’interessos. Va exercir la seva funció de catedràtic a la Facultat de Farmàcia de la Complutense. Per cert, el seu antecessor a la càtedra fou el Dr. José María Barceló Perelló, apotecari, felanitxer establert a Madrid. La vida universitària que relata en el llibre és una metàfora del que era la vida en general en aquells moments. Es vivia encara a remolc d’una dictadura que havia consolidat uns valors d’acomodació a una societat en que l’important era no fer ones. Seguir les rutines establertes era premiat. Tot això provocava un anquilosament de la universitat notable. S’establien uns valors que són els més contrari al que ha de ser l’element més progressiu de la societat. Quan un jove Barceló aterra en aquella facultat és testimoni de primera mà entre un món que s’ha d’esvair i porta el compromís dels joves professors que s’esforcen en fer una passa cap endavant. El contrast entre les generacions anteriors varen tenir poques oportunitats de formació i les actuals és notable. Sortir a l’estranger a formar-se era exòtic. El relat concretat en una facultat es pot fer extensiu a moltes altres. Les lluites personals per ocupar petit espais de poder també hi són relatades, però aquestes no han perdut vigència, en això no ha passat el temps.
D’aquesta mateixa època també ens dona la visió de Madrid d’un caminant observador atent de la ciutat al que res li passa per alt, des dels petits detalls dels barris on viu fins a poder compondre el que anomena una teoria de Madrid formada per la creació d’una capital cercant el centre geogràfic de la Península en un lloc que era pràcticament buit i que els anys a base de ajuntar elements molt dispersos li han donat personalitat pròpia. Hi troba un to vital pròxim al frenesí. Els polítics i el seu camp d’acció, l’administració són com una maquinària pesada que controla una ciutat que contrasta la pesadesa dels seus edificis emblemàtics amb la lleugeresa i atracció les seves ofertes d’oci i cultura, restaurant, bars o museus.
En el darrer apartat del llibre ens parla de les seves tornades a Madrid i dona fil a la seva vena més humanista d’observador d’art, dedicant pàgines a Velázquez, Sanzio, Cézanne o el Greco, visitant nous indrets, fonent-se una vegada més en la immensa metròpoli de la que no amaga mai la simpatia que li té.
