Sovint arriba la pregunta: “Per a quina edat...?”. Fa de mal recomanar, un llibre. Sempre. Especialment, si el llibre és bo, d’impacte, ambiciós, escrit i editat amb qualitat i, si és el cas d’un àlbum, la recomanació per a la lectura dependrà també de les il·lustracions i del format del producte, dels tons i dimensió de les il·lustracions, dels colors usats, la tècnica expressiva... Múltiples factors condicionaran la nostra resposta, doncs: “Per a tothom” afirmam. Un bon llibre és, o hauria de ser, per a tothom. El nostre consell depèn també, òbviament, de les capacitats, interessos i condicions del lector hipotètic: no és el mateix un infant que comença el seu camí lector que si és un al.lotet àvid de lectures, si és un jove poc lector o si és un individu fantasiós...
L’àlbum Núvols al cap, d’Elena Val, és per a tothom. No és superficial. En gaudirà l’adult, i estimularà l’infant. Si la lectura és en companyia, molt millor. Perquè, cada il·lustració convida a un diàleg: què passa?, per què, aquests niguls?, com és que el “jo” protagonista porta sempre colors i, en canvi, no els porta qui pateix de desmemoria o de demència?, això és la vellesa...? No és una proposta banal, Núvols al cap, ni en la intenció ni en el contingut. Cal tenir presents, per exemple, els contrastos que es donen en algunes planes dobles: colors en una banda, grisos de llapis en l’altra, ombres. Alguna doble pàgina és totalment grisa, amb els bells matisos del gris, del grafit. Els contrastos expliquen. Imatges potents en la seva dolcesa. Una balena immensa, el cap d’un simi monstruós, uns amics imaginaris, una fantasia... I el seny ple de niguls que no poden dissipar-se.
A les fosques, d’Halil Bárcena, amb il.lustracions de Laura Borràs Dalmau, és distint en tons, per exemple, i en tècnica gràfica, però igualment exigent. Es tracta d’una versió molt dinàmica d’un vell conte oriental que palesa la nostra insuficiència per a interpretar el món. El text és senzill i adaptat, tampoc banal, amb la qual cosa el lector adult no se’n sentirà decebut. És una vella història que se’ns hauria de posar davant de temps en temps per tal que coneguéssim les nostres limitacions perceptives, i la necessitat de posar-nos en el lloc de l’altre, dels altres. De les il·lustracions ens agraden especialment els paisatges o entorns urbans i els rostres, i aquesta és una percepció personal. El contingut il·lustrat és de primera. Colors potents (esplèndids blaus de la foscor), diversos i, quan escau, lluminosos.
