Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Metaliteratura

Doctor, una de llibres, per favor!

La lectura és una de les poques eines que ens queden per combatre l’estultícia que s’ha apoderat de la nostra societat

Jordi Nadal.

No és res nou dir que vivim moments convulsos, de crisi, pandèmies, canvis climàtics, xarxes socials que arriben gaire bé a la toxicitat, informacions que es contradiuen, fake news,... Necessitam tenir on agafar, un fons que ens doni seguretat, ens fomenti l’anàlisi crítica, un recer des d’on poder gaudir de quelcom positiu, saludable, que transmeti saviesa i a l’hora una gran bellesa: I, oh sorpresa, ho tenim: els llibres!. Però no ens val qualsevol llibre. Què bé quan ens en donen una tria feta! Aquest comentari ve arran de Libroterapia de Jordi Nadal, un llibre fet a partir de les seves fitxes de lectura, unes anotacions que du confeccionant des que era molt jove, i ens presenta una oportunitat de tastar un bocí del que pot ser un viatge fascinant, com si es tractés de la guia d’una agència on acudim a la recerca d’una aventura vital. Cada un dels autors i obres que esmenta es presenta amb una mateixa tònica, primer una contextualització de l’autor, la seva vida, l’època en la qual va viure. Llavors ens parla de les seves obres, en tria una i ens n’ofereix un tast per anar fent boca i per acabar ens narra la seva opinió i ens suggereix un grapat d’obres del mateix autor. Tot servit amb ganes d’enganxar el lector i provocar el pessigolleig necessari per sortir a la llibreria i poder gaudir del plat sencer.

Amb aquest viatge, un cop llegit el llibre, haurem obert una mica la porta dels autors que ens proposa, visitarem a vista d’ocell les cambres escollides i deixarem la porta empès per poder tornar-hi en voler. Una tocada de baula a autors i autores contemporànies com la japonesa Hiromi Kawakami fins allunyar-nos en el temps amb Marco Aureli. A més, cada porta, cada capítol, ens provoca que establim vincles, connexions amb altres autors que ja formen part del nostre bagatge i tal volta els recuperem, ja perduts en el fons de la memòria dels viatges realitzats.

Com tota tria, podríem jugar al psicoanàlisi a partir de les lectures que hom escull, en aquest cas, podríem dir que es veu un clar interès per la condició humana, per les excel·lències i per les ombres més fosques de l’humanisme. Per altra banda, el gust per la literatura europea, encara que hi hagi autors japonesos. D’entrada m’ha sorprès els pocs autors catalans, (només esmenta Josep Pla i el seu Quadern Gris), però llavors he pensat que tenint en compte la seva formació en germàniques i que com a editor, Jordi Nadal, llevat de qualque cas esporàdic, no sol editar autors en llengua catalana, ja no sembla tan estrany.

He gaudit de la convidada i estic d’acord amb l’autor, i també el amb prologuista, quan afirmen que la lectura és una de les poques eines que ens queden per combatre l’estultícia que s’ha apoderat de la nostra societat. Ens diu Xavier Coll: “Libroterapia nos abre el Horizonte a través de la buena literatura, nos ofrece, en cada capítulo, sabiduria y conocimiento y añade su grano de arena para crear mejores personas”. La bona lectura ens alimenta esperit i ànima, ens obre l’enteniment, per tant benvinguda sigui aquesta guia si ens obre el cuquet de les ganes d’agafar un llibre.

He gaudit de la descoberta, però també de trobar-hi autors i obres conegudes, com qui es retroba en tombar un cantó amb qui fa estona que no s’han vist. Entre ells “El hombre en busca de sentido” de Viktor Frankl, que el vaig llegir fa només uns mesos, i que jo complementaria amb la proposta d’Un cel de plom les memòries de Neus Català, escrit per Carme Martí. També l’estimat i venerat Petit Príncep o recuperar Una habitació pròpia de Virginia Wolf; a més hi he topat els admirats Txèkhov i Camus. Inclús hi he pogut trobar una lectura que actualment tenc entre mans i que recoman als amants dels llibres L’infinit dins un jonc d’Irene Vallejo, entre altres, i tot regat amb els comentaris de l’autor. A més, ja m’he fet una, com diuen ara, “whish list”, un llistat dels llibres que gràcies a aquesta guia m’han fet gola, llibres de Kawakami, Kapunscinski, Selma Lagerlöf, Chimmmanda Ngozi Adichie, James Salter o Guiseppe Ungaretti. Probablement, només amb aquesta sub-tria no es podria establir un perfil de la meva psicologia, però sí si hi afegesc que acabaria de completar-la amb altres autors d’arreu del món que, un cop llegits, m’han baratat la concepció de la vida, la forma de pensar, alguns ja clàssics i altres d’actuals. Des de Shatish Kumar, Thoreau o Goliarda Sapienza, per dir-ne alguns, i a més, hi afegiria la poesia de Miquel Bauçà i la de Vinyoli o Andreu Vidal; amb Highsmith i Wolf també faria un bot fins a Maria Aurèlia Capmany i de retruc Monserrat Roig; i Caterina Albert, Blai Bonet, Palau i Fabre, i si ens volem allunyar en el temps també Ramon Llull. A més de les bones traduccions que tenim en la nostra llengua, com la que va fer Jaume C Pons Alorda de Walt Whitman i molts altres.

Tornant a Libroterapia, potser es podria resumir en la frase de Rosa Montero que es cita en aquesta obra: “El arte en general , y la literatura en particular, són armas poderosas contra el Mal y el Dolor”. I l’autor ens diu que llegim no només per donar més longitud a la vida. També més profunditat, més sentit i més intensitat. A més, des de la literatura, s’estén un brancam que toca totes les arts. Santiago Aurseron, arran d’un debat sobre reguetón, compartia aquesta setmana un article al facebook on hi havia les reflexions de José Luis Palacios Guerrero, un professor que es queixava de la ignorància musical dels seus alumnes i denunciava la manca de programes musicals en els mitjans de comunicació, deia que en els anys 80, amb només dues cadenes de TV i la radio, hi havia molts més programes de música que actualment amb Internet. I afirmava que havia constatat que com més música escoltaven els seus alumnes, més milloraven en els estudis i sobretot en anglès. Altres arts també, com el teatre o el cinema, són els grans desconeguts d’una gran massa dels joves de la nostra societat. Un altre llibre, Cineclub de David Gilmour, un pare educa durant un any al seu fill adolescent que no vol anar a escola amb la visualització conjunta de pel·lícules, de tots els gèneres, i amb el cinefòrum posterior, per tal d’aconseguir tornar a despertar en el seu fill la set de conèixer, les ganes d’aprendre. Necessitam de l’art per sobreviure. Laura Borràs, en el seu llibre El poder transformador de la lectura, ens convida a endinsar-nos dins la lectura dels clàssics, perquè, diu, la literatura com a creació humana, és vida i ens parla de vida. Així que tot plegat, serà una bona cosa si fem cas a l’autor, a aquest autors, i recordam que, com ens diu, la bona literatura, l’art en general, és un oasi en el desert del desconeixement que ens provoca l’excés d’informació actual, ja que la bellesa i la veritat són necessàries, perquè ens transformen en millors persones. Així que benvinguda sigui la teràpia de llibres!

Doctor, una de llibres, per favor!

Doctor, una de llibres, per favor!

Compartir el artículo

stats