Cardell
¶Llegir la poesia de Miquel Cardell és molt gratificant. El poeta i periodista (no sé si en aquest ordre) ha publicat un nou volum a Adia edicions, l’editorial de Pau Vadell que cada dia es supera a sí mateixa pel que fa a interès dels volums del seu catàleg. Els ponts de l’autopista és el títol i a cada poema, a cada pàgina, és obligat aturar-se per reflexionar. Així és la poesia, demana silenci i esforç:
“El cansament és un animal trist/ que porta pluja als carrerons de l’ànima”, “L’olor de la tristesa és com l’olor/ de la humitat a les cases tancades”, “Coloms clapats es posen als cimals/ d’ametlers mortsabraçats per l’aritja”.
Velocitat
·Sembla que la Terra augmenta la seva velocitat de rotació i per tant els dies duren menys temps. Però, de moment, no cal preocupar-se molt, la cosa està en un quart de mil·lèsima de segon en els darrers vint anys. El fet, que han estudiat i detectat els astrònoms és degut a la quantitat de gel dels pols que es converteix en aigua pel canvi climàtic. D’aquesta manera el pes del gel es distribueix per tota la terra, produint aquesta acceleració. No em direu que arribar a poder calcular aquest imperceptible canvi de velocitat no tengui també poesia. Una poesia feta amb versos irregulars, amb rimes assonants, però poesia al cap i a la fi.
