Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

BIOGRAFIA

Patricia Highsmith: 100 anys

Escriure era la seva passió, se la considera la millor escriptora de novel·la negra

Patricia Highsmith. Maria Antònia Pascual

La dama de la novel·la negra, Patricia Highsmith, era també una gran amant dels moixos i dels caragols, arribà a criar-ne tres-cents en el seu jardí de Suffolk, Anglaterra. Es diu que una vegada anà a un còctel amb una enorme bossa de mà on duia una lletuga i cent caragols, com a tota explicació digué que eren companys de vetllada... Morí a Locarno, Suïssa, als setanta-quatre anys acompanyada de la seva moixa Charlotte. Aquest gener fa cent anys del seu naixement a Fort Worth, Texas.

De Patricia Highsmith es diu que era aspra, difícil, dura i poc afectuosa. La seva vida personal estigué marcada pels problemes, la seva mare es divorcià del seu pare, l’artista Jay B. Plangman, poc abans del seu naixement (1921). La mare es tornà a casar i Patrícia passà temporades vivint amb la seva àvia, que l’ensenyà a llegir sent molt petita. Entre mare i filla hi hagué sempre una relació amor-odi que complicà les coses i que l’obsessionà la resta de la seva vida fent que passes per cicles de fortes depressions. El seu biògraf, Andrew Wilson, diu que era una alcohòlica i que no pogué mantenir mai una relació estable. Se l’acusava també d’antisemita, racista i misantropa, ella mateixa digué «He triat viure sola perquè la meva imaginació funciona millor si no he de xerrar amb la gent».

Un dels seus grans traumes fou no acceptar la seva homosexualitat, fins al punt de posar-se en mans de psiquiatres per ser psicoanalitzada amb l’esperança de reorientar la seva libido i casar-se. Malgrat ser lesbiana no parlava bé de les dones, les criticava igual que feia amb els homes, Graham Greene l’anomenà «poeta de l’ambigüitat». Aquesta dona esquerpa i turmentada que es bevia una botella de whisky al dia i que segons deia es sentia home en un cos de dona, tingué moltes relacions amoroses amb dones, però acabà barallada amb quasi totes. En una de les seves novel·les, Carol, convertí en història la seva obsessió per una dona que conegué quan treballava en el departament de juguetes de Bloomingdalde’s, ella era una clienta de qui quedà platònicament enamorada. Aquesta novel·la es publicà el 1951 amb el títol The Price of Salt utilitzant el pseudònim de Claire Morgan, el 1989 es tornà a imprimir, aquesta vegada amb el títol Carol i sense pseudònim; Patriacia Highsmith hi afegí un pròleg on explicava les raons que l’obligaren a ocultar-se, les quals òbviament eren la temàtica lèsbica i el rebuig que provocava quan l’escrigué.

Fotograma de El talento de Mr. Ripley.

Escriure era la seva passió, se la considera la millor escriptora de novel·la negra. Malgrat que a ella no li agradava ser encasellada dins cap gènere, escrigué obres magistrals amb aquesta temàtica. Moltes d’aquestes novel·les s’han dut a la pantalla i s’han convertit en grans pel·lícules. La primera fou Extraños en un Tren, dirigida per Alfred Hitchcock, la qual la dugué a la fama i feu que la seva vida canvies radicalment. Cinc anys més tard publicà L’enginyós Senyor Ripley, amb el que inicià la saga del personatge Tom Ripley. Anthony Minghella després del seu èxit amb El Paciente Inglés dirigí l’adaptació cinematogràfica d’aquesta novel·la i aconseguí un Ripley magnífic sobretot pel que fa a l’ambigüitat sexual amb què Patriacia Highsmith el caracteritzà, el resultat és un thriller psicològic maquiavèl·lic. Després escrigué quatre novel·les més amb aquest personatge amoral, sexualment ambigu i assassí; trets que també presenten molts dels protagonistes de les seves altres novel·les. La manca d’escrúpols, l’amoralitat i una sexualitat no ben definida són marques característiques dels personatges de Patricia Highsmith.

La seva obra la formen un total de vint-i-dues novel·les i vuit llibres de contes. Va portar un diari tota la seva vida, des dels seus dies d’estudiant a Nova York fins a la seva mort, un total de cinquanta-sis quaderns, unes vuit mil pàgines, que es trobaren amagats a la calaixera entre els llençols i la roba de la casa. Deixà el seu llegat a l’Arxiu Literari de Suïssa, on visqué des del 1982 fins a la seva mort. A la tardor d’enguany sortiran publicats aquests diaris sense cap censura sobre el que ella deixà escrit, una lectura imprescindible per conèixer una mica més aquesta dona gelosa de la seva intimitat.... però el que no sabrem és si realment tot allò que explica ho visqué ella o si igual que feu amb els seus personatges la falsificació que fan d’ells mateixos acaba convertint-se en una transformació real. Sigui com sigui, fos qui fos Patricia Highsmith el seu llegat és el que és i és un plaer llegir-lo.

Per celebrar el seu centenari l’editorial Virago treu al mercat una col·lecció de quaranta-tres històries curtes que s’endinsen en el seu pensament i en el seu procés creatiu, així com en el cantó fosc de la vida domèstica, la vida suburbana i la solitud de la infantesa. Aquest recull inclou dues noves històries i surt amb el títol de Under the Dark Angel’s Eye, de moment en anglès, però ben segur que aviat sortirà traduïda al castellà i probablement al català com quasi tota la seva obra.

Patricia Highsmith: 100 anys

Patricia Highsmith: 100 anys

Compartir el artículo

stats