Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Reedició

Un Sender de premi

El 12 de juliol de 1873 va tenir lloc la revolta cantonal de Cartagena, poc temps després de la proclamació de la Primera República

Ramón J. Sender.

Ramón J. Sender (1901-1982). El llibre que tenim a les mans va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura de 1935. El jurat era presidit per Antonio Machado, i un dels vocals era Pío Baroja.

Som a l’any 1873, al febrer, va ser proclamada la Primera República a Espanya, el 12 de juliol es va iniciar la revolta del cantó de Cartagena, a Madrid es succeïen els governants, Pi i Maragall, Nicolás Salmeron. El setembre fan president del Poder Executiu de la República a Emilio Castelar. Pràcticament a tot l’Estat s’havien neutralitzat els insurrectes, excepte a Cartagena.

Coneixem dos personatges antagònics, Mr. Witt, enginyer naval, home culte i refinat que fa anys que viu a Cartagena, relacionat amb compatriotes amb els quals se sent com a casa, es mira el poble des de dalt. Tot i això, s’ha casat amb Milagritos, una dona més jove que ell, guapa, d’una família benestant -dintre del que això vol dir en un poble-, educada per donar ordres al servei i amb una «pinzellada» de francès per deixar clara la superioritat cultural.

Mr. Witt es sentia en possessió de veritats absolutes:

...»creía que la dignidad humana no estaba al alcance de todo el mundo, que era el producto de una cultura y una educación lentas, sistematizadas y completas.» pàg. 332

Ell no és un home lliure, té records que el turmenten, on hi ha recels i mala consciència respecte al paper que va fer en l’acte d’execució d’un revolucionari, que era parent i potser havia sigut un amor antic de la seva dona.

Milagritos, s’entrega a la causa revolucionaria, sap organitzar-se i ser útil, ella si que està per sobre de totes les petiteses del marit, a qui malgrat tot estima.

Coneixem els líders que condueixen al poble, homes d’una honradesa per sobre de tota mida:

...»Mírame con franqueza. Antes me dejo yo dar un tiro de vuestro fusil que ponerme una condecoración de manos de Serrano o Castelar.» pàg. 214

Una gran novel·la un fragment d’història recent que en absolut ha perdut vigència i uns perfils humans perfectament dibuixats que passaran a formar part de la nostra experiència. Un pròleg imprescindible i una edició molt acurada. Una recomanació sense reserves.

Compartir el artículo

stats