Ramón J. Sender (1901-1982). El llibre que tenim a les mans va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura de 1935. El jurat era presidit per Antonio Machado, i un dels vocals era Pío Baroja.
Som a l’any 1873, al febrer, va ser proclamada la Primera República a Espanya, el 12 de juliol es va iniciar la revolta del cantó de Cartagena, a Madrid es succeïen els governants, Pi i Maragall, Nicolás Salmeron. El setembre fan president del Poder Executiu de la República a Emilio Castelar. Pràcticament a tot l’Estat s’havien neutralitzat els insurrectes, excepte a Cartagena.
Coneixem dos personatges antagònics, Mr. Witt, enginyer naval, home culte i refinat que fa anys que viu a Cartagena, relacionat amb compatriotes amb els quals se sent com a casa, es mira el poble des de dalt. Tot i això, s’ha casat amb Milagritos, una dona més jove que ell, guapa, d’una família benestant -dintre del que això vol dir en un poble-, educada per donar ordres al servei i amb una «pinzellada» de francès per deixar clara la superioritat cultural.
Mr. Witt es sentia en possessió de veritats absolutes:
...»creía que la dignidad humana no estaba al alcance de todo el mundo, que era el producto de una cultura y una educación lentas, sistematizadas y completas.» pàg. 332
Ell no és un home lliure, té records que el turmenten, on hi ha recels i mala consciència respecte al paper que va fer en l’acte d’execució d’un revolucionari, que era parent i potser havia sigut un amor antic de la seva dona.
Milagritos, s’entrega a la causa revolucionaria, sap organitzar-se i ser útil, ella si que està per sobre de totes les petiteses del marit, a qui malgrat tot estima.
Coneixem els líders que condueixen al poble, homes d’una honradesa per sobre de tota mida:
...»Mírame con franqueza. Antes me dejo yo dar un tiro de vuestro fusil que ponerme una condecoración de manos de Serrano o Castelar.» pàg. 214
Una gran novel·la un fragment d’història recent que en absolut ha perdut vigència i uns perfils humans perfectament dibuixats que passaran a formar part de la nostra experiència. Un pròleg imprescindible i una edició molt acurada. Una recomanació sense reserves.
