Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Relectures

Reproduïm el pròleg que escriví Miquel Ferrà pel llibre 'El Glosador Agermanat' que Pere-Gil publicà el 1998 a l’editorial Documenta

Miquel Ferrà i Martorell.

Pere-Gil, consagrat pseudònim del glosador Vicent Terrassa, es capbussa, amb tot l’encert del món, dins la nostra històries del segle XVI, quan va prendre cos la nostra revolució popular més emblemàtica, és a dir, el moviment o revolta de les Germanies. I amb aquest taló de fons, context social i circumstàncies ambientals de l’època, en Pere-Gil ens condueix a través de la fantàstica aventura de qualqú que creu en les llibertats humanes i l’emancipació del seu país. I és que hi ha un país indiscutible que va més enllà de la geografia dels llibres d’escola, de les fronteres polítiques i del joc barroer dels que imposen els continents, el peix gros, sobre les illes, la sardineta, com si no poguessin consentir que els arxipèlags amb la seva frontera natural d’aigua, puguin regir els seus propis destins. Però el que remou el relat de Pere-Gil en la meva memòria són aquells dies humits i alhora assolellats de la meva infantesa sollerica. Record que jo anava sovint a comprar quaderns d’historietes gràfiques, làmines de retallar i algun llibre. I un d’aquells llibres fou el Martín Fierro de José Hernández (1834-1886), la gran epopeia del “Gaucho” argentí, narrada en lèxic popular de gran riquesa. Com vaig gaudir d’aquells textos que m’han acompanyat tota la vida!...

I si la pampa és gran i Mallorca petita, el glosador agermanat de Pere-Gil té les ales tan amples i l’enginy tan agut com Martín Fierro, tot salvant, com és natural, les circumstàncies geogràfiques i cronològiques. I encara hi afegirà un factor més que agermana ambdós personatges. És l’amargor d’un home que, fet a la mesura de la natura, del paisatge, del clima i dels costums més ancestrals i populars, ha de sotmetre el seu orgull a bordes forces superiors...

“Sa realitat patent

s’imposava cada dia

veient que sa Germania

anava perdent més gent.”

No hi ha en aquesta narració glosada cobles manques i per damunt el romanticisme que es desprèn del personatge a cada glosa (un punt més de coincidència amb Martín Fierro), el detall rural dóna, a tot un seguit de pàgines, l’autèntic sentit de la terra:

“D’allà, mirant cap enlloc

passava tranquil es temps

escoltant siular es vents

assegut devora es foc...”

I enllaça la guerra de les Germanies amb el drama de Benet Esteve, el bandoler, que donà lloc a la llegenda del Sant Crist del Convent de Sòller i, al mateix temps, amb un rebot argumental de grat encert, amb els fets de maig de 1561 quan el desembarcament dels pirates musulmans. Tot plegat, amb una imaginació que sembla abeurada en Salgari o Stevenson, aquesta narració glosada mereix els elogis d’una tasca difícil i ben feta. La documentació emprada afegeix, per altra banda, un llustre d’erudició que al meu veure és imprescindible i alhora pedagògic. Tot plegat fa que un dels capítols més malmenats de la nostra història i alhora més silenciats per part dels poders centrals, prengui, a ritme de glosa, un protagonisme gens usual, essencialment vàlid i de totes totes, divertit.

Compartir el artículo

stats