Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

MÚSICA

A propòsit de les Germanies: música i cultura militar en l’Europa del Cinc-cents

Aquest és un extracte d’un text que es publica a la carpeta que acompanya el disc de Capella de Ministrers de València sobre la música de l’època

A propòsit de les Germanies: música i cultura militar en l’Europa del Cinc-cents

A propòsit de les Germanies: música i cultura militar en l’Europa del Cinc-cents

Música i guerra s’han associat des de temps immemorials. La relació dels dos conceptes pot rastrejar-se des de senzills tocs de trompeta i timbal interpretats per músics militars en plena batalla per a comunicar-se i infondre valor (o temor) en els combatents, fins a les més elaborades peces compostes per a l’exaltació patriòtica, com ara marxes militars, himnes de victòria i odes cantades en festejos triomfals, obres escèniques i balls com ara les coreografiades danses d’espases, entre altres. En l’àmbit religiós, l’impacte de l’aspecte bèl·lic ha sigut igualment destacable, revestit sempre d’un to sacre i moralitzador. Ací s’inclou tot un imponent repertori d’ocasió associat a les honres fúnebres d’herois caiguts (misses de rèquiem), les festes d’acció de gràcies (Te Deum, misses militars, etc.) i fins i tot l’expressiu repertori musical de la Setmana Santa, basat en el Llibre de lamentacions de Jeremies, que narra el lloc i la destrucció de la ciutat de Jerusalem després d’haver caigut en mans de Nabucodonosor II (587 aC). Les pràctiques musicals associades a la cultura del militar s’estenen, per tant, des del món sacre fins al profà, des de la cambra fins a la ciutat i des de l’acció pròpiament militar fins al divertimento cortesà o el cerimonial urbà. Aquest enregistrament serveix per a commemorar el V Centenari de la Rebel·lió de les Germanies, una revolta social contra la noblesa –i també contra el mateix poder reial com a conseqüència de l’augment d’impostos– que van impulsar les germandats gremials dels regnes de València i Mallorca entre el 1519 i el 1523. L’objectiu últim era eliminar els privilegis dels terratinents i dotar el regne de València d’una constitució republicana, com la de Venècia. A partir del 1521, la rebel·lió es va convertir en una guerra oberta que va enfrontar artesans i llauradors, coordinats per la seua pròpia institució, la Junta dels Tretze, amb les forces armades dels aristòcrates, constituïdes fonamentalment per moriscos. Igual que va passar amb la guerra de les Comunitats de Castella (moviment anàleg a les Germanies desenvolupat a Castella entre el 1520 i el 1522), la rebel·lió dels agermanats va ser sufocada i el poder absolutista del recentment nomenat emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya en va eixir reforçat. Al marge que la música fora utilitzada pels diferents bàndols en lliça, cal assenyalar que la mateixa rebel·lió de les Germanies va tindre conseqüències musicals directes en l’àmbit politicoinstitucional, segons ha demostrat recentment Francesc Villanueva.

Partint del conflicte armat de les Germanies, Capella de Ministrers explora part del repertori de tall bèl·lic compost a Europa durant el «llarg» segle XVI, un període en el qual la cultura de les armes constituïa una característica distintiva de la noblesa i la reialesa, ja que era part fonamental de la seua formació. Mentre que algunes de les peces es vinculen amb fets associats a les campanyes militars de Carles V, unes altres constitueixen vertaderes «batalles» musicals que representen, per mitjà d’onomatopeies, canvis rítmics abruptes i jocs de textura reeixits; els sons i el fragor de la guerra, simulant tocs de tambors, trets, fanfàrries i els típics crits de crida a les armes («a l’arma», «valents», «foc», «batalla», «guerra», «victòria»), quan no la cita a instruments musicals d’una connotació bèl·lica evident. Totes aquestes composicions expressen la tendència de l’època a expressar la identitat política mitjançant la força militar i la diversitat d’estratègies tècniques emprades per a ser musicalitzades.

Compartir el artículo

stats