Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de Notes (DCCCXVI) | La meva revolta de les Germanies

La meva revolta de les Germanies

La meva revolta de les Germanies

UN POEMA POT SER UNA FONT HISTÒRICA.

¶ A aquells que vàrem néixer a la postguerra incivil les informacions històriques, socials, econòmiques, literàries i humanals de la nostra cultura catalana ens arribaren per les mil i una vies de la clandestinitat. Era l’única font que teníem en temps de la dictadura franquista. A la família no es parlava gens d’història. A l’escola, a l’església i a l’institut, els ensenyaments eren en espanyol i la ideologia que ens ensenyaven era clarament franquista. Calia cercar fonts d’informació que ens traguessin les cucales d’aquell feixisme oiós i gris que impregnava tota la vida social i ens mostrassin com devia ser la societat en temps de la República, com podíem aprendre la llengua i la c ultura catalanes, com podíem saber les personalitats que havien estat assassinades, empresonades i exiliades perquè formaven part d’unes esquerres que havien perdut aquella guerra entre germans.

Vaig tenir sort per la meva afició a la literatura. La biblioteca de la meva mare, que provenia en gran part de l’època en què va fer el batxillerat, que va acabar el 1936 a l’Institut Ramon Llull de Palma (amb companyes com Encarna i Cèlia Viñas i companys com Josep M. Llompart), i també dels anys posteriors, tenia un bon gruix d’autors de l’Escola Mallorquina, les Rondaies d’en Jordi des Racó i alguns llibres d’escriptors del Principat com Eugeni d’Ors, Víctor Català, Jacint Verdaguer, Joan Maragall i, fins i tot, l’Aloma de Mercè Rodoreda, El doctor Rip d’Espriu i Imitació del foc de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. A la petita i humil biblioteca del meu col·legi Ramon Llull de Manacor també vaig poder llegir edicions d’autors illencs i espanyols que no hauria pogut trobar enlloc. Record com a lluminós exemple La agonía del cristianismo, un llibre avorridíssim de Miguel de Unamuno que tenia un gran atractiu perquè m’havien dit que es trobava a l’índex de llibres prohibits per l’Església catòlica, de manera que aquell que el llegís quedava immediatament excomunicat. Amb aquesta bibliografia vaig poder fer les meves primeres pràctiques de l’aprenentatge del català i vaig descobrir un panorama totalment amagat per l’ensenyament que rebia.

Record que quan vaig llegir el poema “Auca” de Rosselló-Pòrcel vaig quedar totalment enlluernat. Aquell tràveling de Palma, la ciutat que estimava tant, em va fer reproduir tot l’itinerari intentant desxifrar cadascuna de les claus que em donava el poeta. I sé que vaig quedar molt intrigat i impressionat amb el final, que deia: “Rellotge, calla i no diguis que l’infant s’acosta. / Serà espasa i trencarà totes les cadenes; / les grises rengleres d’arbres li ensenyaran arts de bruixes; / el seu cap serà penjat a la Porta Pintada / i el guardaran a la nit, perquè no parli.”.

La meva revolta de les Germanies

La meva revolta de les Germanies

EL CAP PENJAT A LA PORTA PINTADA.

· No em va ser difícil trobar el lloc on va estar la porta Pintada. La vaig imaginar entre l’església de Santa Catalina de Sena, on tenia un besoncle que havia visitat amb els meus pares, i la cruïlla del carrer dels Oms amb el carrer de Sant Miquel, vora aquell edifici de l’Hospital Militar on hi havia l’església de Santa Margalida. Però no podia treure l’entrellat de qui era aquell infant que seria espasa i trencaria totes les cadenes i que acabava amb el cap tallat en aquella porta Pintada amb uns guardians perquè no parlàs. Em va treure el gat del sac un jove carlí que em feia classes clandestines de català que va passar un guster de contar-me aquella epopeia d’uns lluitadors contra la corrupció de l’oligarquia que volien una redistribució justa dels imposts i aconseguir llibertats polítiques i socials per a les classes més pobres d’una societat que mantenia el poble en la captivitat més inhumana. Aquell episodi essencial de la història mallorquina que començà el 7 de febrer de 1521 i acabà el 7 de març de 1523 tenia un nom: la revolta de la Germania. Vaig badar uns ulls com a plats i li vaig demanar al professor que em contàs fil per randa qui eren aquells agermanats que varen batallar a Son Fornari i el Rafal Garcés i arreu de l’illa durant vint-i-cinc mesos i acabaren capitulant, per mor dels sectors privilegiats injusts i opressors i l’oposició de l’emperador Carles V, en una Palma que va ser l’últim reducte agermanat. El paraire Joan Crespí i el barreter Joanot Colom poden ser considerats els dos caps que intentaren transformar una societat amb unes estructures de poder que convertien els ciutadans de les classes més humils en vertaders esclaus en una societat en què tots els ciutadans gaudissin dels mateixos drets i oportunitats. Els guanyadors no respectaren les capitulacions i es començaren a dictar sentències de mort a voler, es confiscaren molts de béns i es posaren multes terribles. Joanot Colom (i més de dos-cents agermanats) fou tenallat, degollat, esquarterat, i el seu cap va estar 299 anys dins una gàbia penjada a la porta Pintada. Vaig quedar estabornit, bocabadat, no podia amb la meva ànima, estava fet una coca. Però el jove professor que era un lluitador coratjós em va dir que aquells agermanats havien de ser un exemple per tomar el dictador i aconseguir la democràcia.

La meva revolta de les Germanies

La meva revolta de les Germanies

UNA RARA CASUALITAT I UNA ESTRANYA COINCIDÈNCIA.

¸ Ara tenc un llibre de poemes a la impremta i per una rara casualitat i una estranya coincidència sortirà el 7 de febrer de 2021. Per això li he col·locat aquest colofó commemoratiu: Per servar i difondre la memòria històrica col·lectiva dels catalans, tan perseguida i anorreada, m’alegr molt i molt que Carpe momentum aparegui el dia 7 de febrer de 2021, just cinc-cents anys després del començament de la revolta de les Germanies, que defensaven valors tan nobles, necessaris i actuals com la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la sobirania i la justícia social. Els agermanats foren reprimits i executats. Commemoram el seu combat precursor de totes les lluites contra la desigualtat, el patriarcat i la destrucció del Planeta, a favor del dret a la sobirania política, a la defensa del territori i de la llengua i la cultura catalanes, i per una societat més justa i més feliç en què tots els ciutadans tenguin els drets humans assegurats.

«Pac qui deu!» «Mori el mal govern!» «Visca la Terra!»

La meva revolta de les Germanies

La meva revolta de les Germanies

Compartir el artículo

stats