Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

EFEMÈRIDE

Les germanies a Mallorca

Aquest alçament no fou fruit de l’espontaneïtat ni va ser degut a una única causa

Jurament dels agermanats.

Jurament dels agermanats.

Dia 7 de febrer del 2021 farà cinc-cents anys de l’inici de la Germania mallorquina. S’espera que la commemoració d’aquesta efemèride es produeixi al llarg de l’any i es compta amb el suport d’institucions com el Consell de Mallorca i de diversos ajuntaments com el de Palma. A més a més, hi ha una Comissió Cívica integrada per diverses entitats, associacions i historiadors independents que treballen per la gestió i difusió dels actes i de la història de l’alçament agermanat.

La Germania mallorquina s’inicià el 7 de febrer de 1521 amb l’alçament de gran part dels menestrals de Ciutat i al cap de poc temps s’hi afegiren els sectors més humils de la Part Forana. Aquest fet s’ha de contextualitzar amb les revoltes que es produïren arreu del continent Europeu a finals de l’edat mitjana. A més a més, a principis del segle XVI als territoris de la Monarquia Hispànica es respirava un clima alterat i tens. De fet, amb l’arribada del jove monarca Carles I al tron la situació no va millorar, sinó més aviat el contrari. Fou aleshores quan es produïren les conegudes revoltes de les Germanies, valenciana i mallorquina, i de les Comunidades castellanes. Aquests alçaments, tot i respondre a causes i reivindicacions particulars de cada territori, compartiren cronologia, influències, reivindicacions i alguns contactes.

Pau Casesnoves
d’Inca.

Pau Casesnoves d’Inca.

Centrant-nos en la Germania mallorquina, cal dir que aquest alçament no fou fruit de l’espontaneïtat ni va ser degut a una única causa. De fet, les motivacions que varen provocar aquest alçament són moltes i diverses que s’anaren acumulant amb el pas dels segles, ja que no s’havien resolt i perjudicaven sobretot els estaments socials més baixos. A tall d’exemple es poden destacar els greus problemes econòmics als quals estava sotmès el Regne de Mallorca la qual cosa provocava un augment constant de càrregues fiscals. A més a més, la insuficiència de gra per culpa de les males anyades era un fet pràcticament endèmic, així com les contínues onades de pesta que sacsejaven la societat. Ara bé, si hi ha una problemàtica constant al llarg del segle XV, és la greu i preocupant conflictivitat social relacionada amb la lluita entre les faccions o banderies poderoses de l’illa per controlar les institucions. Tota aquesta problemàtica citada juntament amb altres causes provocà alçaments al llarg de la baixa edat mitjana i a principis de l’època moderna. És per tant innegable la relació directa de l’alçament agermanat amb dos conflictes que es varen produir a l’edat mitjana a Mallorca, la revolta de 1391 i la revolta forana de 1450.

Amb tota aquesta problemàtica acumulada durant segles i no resolta no ens ha d’estranyar que la població i sobretot els sectors més humils d’aquesta es trobessin ofegats i es vessin abocats a les vies de la revolta per aconseguir una situació millor. És obvi per tant, pensar que els sectors perjudicats d’aquesta revolta serien els privilegiats els quals durant l’alçament agermanat foren anomenats pels revoltats com a mascarats.

Al llarg de la Germania mallorquina trobem principalment dues etapes, la primera liderada per Joan Crespí, que compren els primers mesos de l’alçament, des del 7 de febrer fins al 23 de setembre del 1521. Durant aquests primers mesos entre els fets més destacats trobem la destitució del virrei Miguel de Gurrea per part dels revoltats i la creació d’una institució per a gestionar l’aixecament anomenada Tretzena (formada per l’instador i dotze tretzeners representant la ciutat i la part forana).

La segona etapa va estar protagonitzada per Joanot Colom i en menor mesura per Pau Casesnoves, tot i que el paper d’aquest últim fou essencial també. Aquesta segona etapa comprèn des del setembre de 1521 fins a la derrota de la Germania el 7 de març de 1523. Entre les principals actuacions dels agermanats en aquesta segona etapa, trobem l’aplicació de la sentència arbitral de 1512, aprovada pel rei Ferran, que consistia a revisar en quines mans estaven les propietats i que en conseqüència es pagués pel que es tenia. Això, el 1512 ja suposà l’oposició frontal dels sectors benestants i fou una causa més de l’esclat agermanat. Per altra part trobem també l’eliminació dels drets com el de la molitja, el quint de vi, la sisa de la carn, el segell del tèxtil i la gabella de sal.

Aquest alçament que s’inicià a Ciutat per part dels menestrals aviat es va estendre arreu de l’illa de Mallorca i els contraris de la revolució es refugiaren a llocs com la Seu, el Castell de Bellver, el castell de Santueri i sobretot a Alcúdia, vila que es va mantenir contrària a la Germania tot el temps. És per aquest fet que un cop finalitzada l’experiència agermanada a l’illa, el monarca concedí a Alcúdia el títol honorífic «Ciutat fidelíssima». Ara bé, és important destacar que els que pogueren, fugiren a Eivissa, València o Barcelona d’es d’on organitzaren una armada per reduir i derrotar els agermanats. A més a més, tot i els esforços d’agermanar les altres illes del Regne, només s’aconseguí alçar en germania la Gimnèsia major.

Malgrat tots aquests anhels de canvi que es materialitzaren i foren una realitat uns quants mesos, la crua realitat superà els agermanats. L’octubre del 1522 arribà a Mallorca la contraofensiva reialista que va desembarcar a Alcúdia, l’única vila en contra de la Germania. Des d’allà iniciaren una ruta d’intimidació i combats per diverses viles de l’illa que provocà batalles cruentes com la de Pollença, la de sa Marjal a sa Pobla i la de Rafal Garcès entre Inca i Binissalem on moriren, tan sols en aquestes dues batalles a prop de 2000 agermanats. Finalment, l’avanç de les tropes reialistes fou imparable i assetjaren Ciutat fins que aquesta capitulà el 7 de febrer del 1523.

Compartir el artículo

stats