Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCCCXXUII) | Llegir és viure (I)

Gonzalo Hermo. LL. MUNTANER BIEL MESQUIDA

REGALAU LLIBRES. UNA OFRENA DE LUXE.

¶ Aquesta altra lectora amiga que sempre em diu el que pensa sense filtres m’amollà amb cal·ligrafia verbal per telèfon: “Per què no ens dones a les teves lectores fidels, hipòcrites, germanes, una llista dels teus llibres que recomanes per fer un regal i quedar bé?”, això del “quedar bé” no em va agradar gaire perquè crec que si regales un llibres sempre quedes com una persona culta, lliure, desvetllada i intel·ligent. I vet aquí això que sempre és reductor (perquè només pots donar dues pinzellades al volum) i injust (perquè sempre has de deixar fora llibres que estimes). Ah! L’ordre no té cap importància. Tots són bons!

El menjar i els dies (El Gall Editor), d’Andreu Manresa i Montserrat és una capsa de meravelles feta per un amador d’aquest paisatge quotidià que és la cuina i tota plena de viatges, de sabors, de tours, de referències, de contarelles, de xafarderies, d’il·luminacions, etc. que et fan passar un guster de no dir. Escriptura amarada d’antropologia domèstica, costumari popular, llistes de menús, receptaris íntims i gastronomia de l’ànima que t’il·lustra, t’entretèn i et fa companyia. Llibre per llegir a poc a poc i assaborir amb el paladar dels sensibles. Imatges espectaculars: coberta i retrat de l’autor de Miquel Barceló i fotos de Tolo Ramon, Climent Picornell, Francesca Ensenyat, Jaume Gual, Andreu Bover Tomàs Vibot, Gracià Sànchez, Margalida Socias i Joan Font.

Reis del món (Proa), de Sebastià Alzamora. Una novel·la llarga i bona en què dues figures mítiques (i històriques) i universals de la Mallorca del segle XX es troben cara a cara i tenen uns diàlegs llargs, entretinguts, rics i apassionants. Joan Mascaró i Fornés, el savi del sànscrit, el pensador místic, l’escriptor inspirat i Joan March, el banquer sense escrúpols, el capitalista que finançà el triomf de Franco, el creador d’una fundació cultural a proposta de Mascaró, trunyellen els seus mots en un relat apassionant, molt ben estructurat i encisador. Que no us regiri la llargària!

Boulder (Club Editor), d’Eva Baltasar. Una dona molt solitària passa uns anys en un vaixell fent-hi de cuinera. S’enamora d’una altra dona, Samsa, i s’intal·len a Islàndia. Aquesta parella viu en un equilibri ben bastit fins que Samsa vol tenir un fill. Aquesta revelació sacsarà la relació i l’embaràs i el naixament de la criatura ens mostraran una altra cara personal i social d’elles dues. Un llenguatge arrevatador.

Tríptic de la terra (Anagrama), de Mercè Ibarz. L’escriptora és de Saidí, un poble català de la Franja d’Aragó, i això és la base d’aquestes tres cròniques –La terra retirada, La palmera de blat i Labor inacabada–, que són les tres parts on d’una forma autobiogràfica plena de contarelles, de paisatges i de transformacions socials ens mostra el panorama d’un territori de frontera carregat de combats, d’accents, d’emocions, i d’aventures de la terra. Un llenguatge planer que t’entra com pluja dolça.

Clars, aquest matí, són els teus records (Obra reunida, 1989-2009) (LaBreu Edicions), d’Antoni Clapés. Reunir vint-i-cinc anys d’un poeta com Clapés és una festassa perquè ens permet seguir un itinerari poètic fet amb brodaries d’una música que canta els petits detalls, els silencis, els no-resos, els aleteigs i aquests fulgors que ens arriben i ens mostren territoris invisibles que tenim a dues passes de nosaltres. Una obra de capçalera per anar-hi quan els espasmes i les convulsions d’aquest món ens ataquen i volem trobar un redol de pau, d’amistat i de saviesa.

L’enterrament (Lleonard Muntaner Editor), de Gonzalo Hermo. L’autor d’aquest opera prima és un poeta jove que ja ha guanyat premis prestigiosos. Això vol dir que té una escriptura plena de músiques i de sabors, d’entonacions i de melodies. La traducció és d’un altre sensible, Sebastià Portell, que ha fet una filigrana verbal. El resultat és enlluernador: un text sobre les ferides més fondes, els desassossecs més fèrtils, la mirada d’un jove davant la mort de l’avi en què afloren secrets, culpes i revelacions en un viatge cap a les arrels de si mateix. L’epíleg de Sebastià Perelló, un bàlsam.

La casa de foc (Proa), de Francesc Serés. Un professor d’acollida arriba al Sallent, un llogueret del terme municipal de Santa Pau per la bellíssima regió de la Garrotxa. Allò canviarà la seva vida quan coneix el Jordi de Can Sol, la seva filla Carmina i la seva neta, la Mar. A partir d’anècdotes quotidianes (el lloguer i arranjament d’una casa, les classes de reforç a la Mar, la feina de professor, els veïns de la vall del Ser, etc.), el narrador amb una llengua rica i poderosa cerca històries subterrànies que constitueixen un panorama general de la vall i els seus habitants, del país i les seves misèries, les fal·leres del mateix escriptor i el temps que passa.

La mar rodona (Club Editor), de Sebastià Perelló. Una novelassa: un tríptic ben engalzat de tres moment de la Mallorca contemporània: la guerra incivil del 36, la transició postmort del Dictador i el segle XXI. Una barberia, una espardenyeria i un metahotel són els escenaris on se’ns conten mil i una històries plenes d’intensitat i d’una riquesa verbal extraordinària en aquests temps que corren. L’obra té situacions i arguments tan versemblants que podria entrar dins una història documental illenca en què l’energia novel·lesca fa volar les ales d’una ficció que no s’atura de dir i redir tants de silencis, tants d’oblits, tantes de repressions, tantes d’impostures brutals d’unes èpoques en què les barbàries de tota casta han fet matx. Contra el mutisme, contra l’amnèsia, contra la censura la novel·la avança. La mà rodona és una comèdia humana escrita a consciència per un poeta fener i sensible que no té pèls a la llengua.

(continuarà)

Compartir el artículo

stats