En aquest temps de pandèmia, una segona edició és una festa. Tenint a més en compte que la primera va sortir al carrer una setmana abans del confinament, ben bé s’ha de celebrar com un reconeixement la difusió d’aquest llibre. El professor de cultura clàssica i de les seves llengües llatina i grega Antoni Janer Torrens és el responsable de la proposta que ens apropa a l’univers simbòlic dels mites com a eines de comprensió i representació de pensaments i emocions.
Per a profans dedica aquest manual per entendre la tradició clàssica d’Occident, el que val a dir la nostra civilització, aquella que pel professor Janer s’arrela en tres grans pilars culturals: Jerusalem, Atenes i Roma. Profans d’aquell patrimoni cultural perdut, aquest llibre ens fa entenedores tantes vinculacions que del món clàssic s’han convertit en habituals i que no sabem ben bé què les ha motivades.
Podria escriure aquesta ressenya només mencionant les interrelacions que ens ofereix l’autor a l’índex del llibre, en què podríem recórrer les passions, els sentiments i tantes maneres de veure la vida, la nostra, l’actual, tan aferrada a la mitologia. Sí, als relats mítics que donen explicació a les nostres vides, a molts dels complexos que ens agombolen, a les figures dels herois reconvertits: ser un adonis, patir el complex d’Èdip, ancorar la desobediència civil en l’hora d’Antígona, fer festes dionisíaques, o emprendre projectes titànics.
Antoni Janer és el mestre de les etimologies, de trobar les arrels i l’explicació a tot, i ho fa de manera amena, captivadora, en un llibre que es llegeix com un conte, ja sia tira a tira, des del principi, ja a trossos, obrint i gaudint d’estones de lectura. Uep, ja s’ho val, au idò seran expressions que acompanyaran la lectura de qualsevol fragment que trobem. Sobretot, per la seva proximitat, perquè ens expliquen expressions que ens envolten, que ens sorprendran.
És aquest manual per a profans el primer tractat de mitologia que no he abandonat a la poca estona. Som tan i tan profans, nosaltres, ens manca tant coneixement de qui som, d’on venim i què ens explica, que sempre que m’hi he posat, amb allò de la mitologia clàssica, he acabat atabalada. Grècia com a mare de la civilització, Roma com a gran continuadora, però Jerusalem com el gran complement que ens explica, alhora en aquest manual, sense oblidar les deesses babilòniques en forma de serp o les visions del cosmos dels egipcis o fins i tot dels noruecs.
Antoni Janer desplega els mites clàssics de forma tan propera que sempre tenen qualque relació amb l’actualitat del nostre món; perquè l’expliquen, perquè donen nom a emocions, inquietuds, desconhorts fins i tot; perquè ens hem apropiat d’ells i els seus significats, però no en som conscients.
