Endinsar-se dins l’univers narratiu d’Artís-Gener (1912-2000) és semblant a la lectura de novel·les com Creació de Gore Vidal, somiar amb un indi motoritzat d’un conte de Cortázar o investigar les croades des del punt de vista àrab, com fa Maalouf, tot per evitar maniqueismes eurocentristes que sembla costa tant deixar de banda.
Opòtom el Vell i les seves sàvies paraules ens narren en el seu idioma nàhuatl el viatge que un grup de canoes asteques, poc abans del nostre 1492, realitzaren cap a llevant, dins el gran mar anomenat, per nosaltres, Atlàntic. La seva missió és la recerca del seu déu principal. Per cert que els xinesos també reivindiquen una ruta descobridora a través del Pacífic. Em ve també al cap la proesa de la Kontiki, que era un cromo d’alguna de les meves col·leccions infantils. Pot ser que els espanyols es llançassin a l’aventura colonial darrere els navegants emplomats que tornaven a ca seva, un dels quals és el terrissaire, capità i cronista Opòtom, que ara fa feina per al seu antic esclau de terres gallegues.
Una bona lectura a redescobrir, ara que celebram els cinc-cents anys de la primera volta al món.
