La meva vertadera obertura cap a Beethoven varen ser una sèrie de discs d’una col·lecció, el primer dels quals era la Cinquena Simfonia dirigida per Karajan. També ho varen ser les escenes de l’Olimp de la pel·lícula Fantasia amb la Pastoral i intentar tocar algunes peces fàcils al piano. Era curiós que passàs del rock a la música clàssica així, de sobte, i ja no la vaig mollar. Des de llavors el geni de Bonn m’ha acompanyat sempre, i la Marxa Fúnebre de la Tercera és la meva peça instrumental favorita de tots els temps.
Deixant de banda el que em pugui suggerir la meva memòria, pas a ara fer un breu comentari de les obertures de Beethoven, un gènere que forma part habitual dels programes de concert, contingut del doble CD que avui recomanam: Complete Overtures, amb David Zinman dirigint la Tonhalle Orchestra de Zurich.
Les criatures de Prometeu Op. 43, ballet estrenat a Viena el 1801, alguns temes del qual sonen a altres peces del compositor alemany. El tema del tità que robà el foc dels déus també inspirà Franz Liszt en forma de poema simfònic.
Fidelio conegué tres obertures Leonore (entre 1805 i 1806), a part de la pròpia de l’òpera, que és de 1805 i que es basava en una obra de Bouilly. La més coneguda de les Leonore n’és la tercera, Op. 72, que Mahler fixà entre les dues escenes del segon acte, costum que ha arrelat des de llavors. Fidelio és un cant a l’amor conjugal i a la llibertat, tota una declaració romàntica.
Per la seva part, Coriolà Op. 62 (1807), obra de van Collin, i no de Shakespeare com es podria pensar, explica la història d’aquest personatge de l’antiga Roma, segons la versió de Plutarc.
Egmont op. 84 (1810), música per a l’obra teatral de Goethe que narra la vida i heroïcitat del comte flamenc del segle XVI, una exaltació del sacrifici d’un condemnat a mort per la seva lluita contra l’opressió. Una peça elogiada des de la seva estrena, en el context de les Guerres Napoleòniques.
Les ruines d’Atenes, Op. 113, música incidental per a una obra de l’escriptor alemany August von Kotzebue, estrenada el 1812 a Pest i que inclou una marxa turca. La seva temàtica és mitològica i intemporal.
Zur Namesfeier (Dia de festa) Op. 115 fou estrenada el Nadal de 1815 a benefici d’un hospital vienès. Ja conté elements de l’Oda a l’alegria de la Novena Simfonia.
L’obertura König Stephan Op. 117, de caràcter commemoratiu, és de 1811 i està dedicada a Sant Esteve (969-1038), fundador del regne d’Hongria, també amb textos de von Kotzebue.
Finalment Beethoven va escriure Die Weihe des Hauses (La consagració de la llar) Op. 124, amb influències de Bach i Haendel, estrenada a Viena el 1822.
