Des del moment que vaig tenir coneixement de l’existència d’aquest llibre i del tema que tractava em vaig sentir profundament agraïda per la seva lectura: “El primer libro de la historia nació cuando las palabras, apenas aire escrito, encontraron cobijo en la médula de una planta acuática,el junco de papiro que hunde sus raíces en el Nilo”.
Confesso que Irene Vallejo ha estat tot un descobriment per mi i el seu llibre un dels més deliciosos que he llegit darrerament . A la vegada, ha suposat un seductor aprenentatge recolzat de referències històriques que van filant l’apassionant procés de la creació dels llibres.
No tenc cab dubte que l’autora fa una subtil declaració d’amor cap als llibres i la lectura: “De alguna forma misteriosa y espontánea el amor por los libros forjó una cadena invisible de gente que, sin conocerse, ha salvado el tesoro de los mejores relatos, sueños y pensamientos a lo largo del tiempo”.
El llibre és UN REGAL en majúscules per a tot aquell que vulgui fer un fascinant viatge cap a l’origen de l’escriptura i el pensament. No es un llibre de sofà per passar l’horabaixa; es dens, profund, és per llegir a poc a poc, sense presses assaborint cada pàgina com una llepolia que t’engresca cada vegada més cap a un final que voldries retardar tot el que fos possible.
La seva lectura es una immersió al món clàssic, un conte fresc i erudit de les grans civilitzacions i de la màgia de les paraules per obrir camí cap a l’univers de les emocions i és que...“Si alguien lee para ti, desea tu placer; es un acto de amor y un armisticio en medio de los combates de la vida porque nunca se olvida a quien te contó un buen cuento en la penumbra de una noche”.
