...I millor persona
El passat 13 de desembre, ens despertàvem amb la sempre amarga notícia d’un adèu definitiu, el de Nicolás Chumanchenco, als 76 anys. Morí a la ciutat alemanya de Schallstadt. Nascut a Cracòvia, de pares ucraïnesos, es va iniciar al món de la música, primer a Argentina per seguir posteriorment els estudis als Estats Units. El fet de guanyar el Concurs Internacional Txaikovski li obrí les portes a una carrera com a solista, director i concertino convidat per diferents formacions. De fet, treballà a les ordres d’alguns dels grans, com Zubin Mehta, Wolfgang Sawallicsh, Peter Maag o Rudolf Kempe. Va ser membre del Quartet de Zúrich, director d’algunes orquestres de cambra i professor a la Hochschule für Musik de Friburg. La seva relació amb Mallorca fou estreta. El portà a l’illa, per primer cop, el violoncel·lista de la Simfònica Luis Correa, amb qui mantenia una gran amistat. De fet ell fou qui el me presentà. Des del primer moment vaig sentir admiració cap a ell, com no podia ser d’altra manera, primer com a solista i després com a persona de gran pes cultural. Vingué aquí en múltiples ocasions per treballar amb grups de músics illencs i el record que deixà és molt gran. El millor que podem dir d’ell és: l’enyorarem.
