Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de Notes (DCCCXXI) | La materialització del record

Portada de la revista Els Marges. BIEL MESQUIDA

Portada de la revista Els Marges.

ESCRIC A CONTRATEMPS

¶ Em telefona una amiga i em demana com em trob. Li contest que escric. Es posa un poc remolesta i em respon amb veu ben impertinent. “Sempre que et telefon escrius. No acabes mai! Què és això? L’escriptura infinita?” Estic segur que aquesta conversa li agradaria una cosa de no dir a l’amic i gran escriptor Enrique Vila-Matas. I segurament subratllaria: Biel, agafa aquestes dues frases darreres (Què és això? L’escriptura infinita?), perquè segur que poden ser un bon títol per a un dels teus quaderns de notes que t’entusiasmen i que no acabaràs mai. Aquests dies tenc molt present en Vila-Matas perquè he llegit un llibre petit (així mateix quasi dues-centes planes) però que va ben ple de savieses literàries ben entretingudes. Ese famoso abismo. Conversaciones con Enrique Vila-Matas (Editorial WunderKammer), d’Anna Maria Iglesia, és un diàleg entre una jove i brillant periodista cultural (autora de La revolución de las flâneuses, publicada també a WunderKammer), que adora la literatura i, especialment, l’obra vila-matiana, la qual ha rellegit, i a fons, fet que li permet recercar, burxar, punyir, excavar dins les seves planes i descobrir tresors que l’autor havia deixat un poc amagats perquè només els lectors fins i apassionats arribassin a trobar-los. El llibre està dividit en vuit parts que són com vuit portes per on el lector pot entrar en aquesta casa plena d’un text biogràfic, entretingut, ple d’escriptors de totes les èpoques, ple d’èpoques de tots els escriptors, ple de troballes i de citacions de gran temes convertits en lletra domèstica com el lloc de la literatura, la poètica del fracàs o l’art de desaparèixer. També hi ha aquestes anècdotes personals que Vila-Matas conta amb una senzillesa absoluta i que et deixen bocabadat o pensant que són pura invenció. M’entusiasmen les rememoracions, aquests records que li arriben d’enfora i dibuixen un escriptor de bon de veres que sempre ha tengut com a lema un vers de J. V. Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”. Per a fans de Vila-Matas i amadors de la literatura.

‘ELS MARGES’: UNA REVISTA QUE EM FA COMPANYIA

ËEl número 121 de la revista Els Marges, de la primavera de 2020 —la revista és quadrimestral, però enguany amb la pandèmia va un poc amb retard, com tot—, és com una capsa de regals tota plena de petites meravelles. La primera és l’editorial. He de reconèixer que quasi sempre estic d’acord amb aquests pensaments que d’una forma clara i radical sedassen la situació de la lletra. Aquí el títol ja ho diu tot: “Galàxia Gutenberg: bye, bye?” I l’exordi de La Biblioteca de Babel del mestre Jorge Luis Borges és tot un manifest. Escolta, Lectora atenta: “Sospecho que la especie humana —la única— está por extinguirse y que la Biblioteca perdurarà: iluminada, solitaria, infinita, perfectamente inmóvil, armada de volúmenes preciosos, inútil, incorruptible, secreta.” L’editorialista diu a les clares que avui en dia es pot cursar una carrera de Lletres sense haver entrat mai en una biblioteca. Un estudiant de Medicina, de Química o d’Arquitectura no pot acabar la seva trajectòria discent sense haver-se acostat mai a un hospital, un laboratori o un edifici en construcció. L’invent de Gutenberg ha reculat una cosa de no dir davant la Xarxa. I després de parlar que el verb es propagava sobre suports físics com taules cuneïformes, papirs, pergamins o impresos es demana: “Cal, doncs, concloure que estem presenciant en directe la fi de la mcluhaniana Galàxia Gutenberg? Aquest ‘vaciadero de basuras’ (altre cop Borges) en què, talment la memòria de Funes, s’està convertint en no gens negligible mesura la Xarxa, ¿substituirà, a còpia d’ubiqüitat i de rapidesa, la presència tàctil, sensual fins i tot, del text imprès? ¿Ens veurem obligats a renunciar a un media per comparació calent (i aquí altre cop McLuhan) com és el llibre, per un d’irremissiblement fred com és la pantalleta? Ens serà negat el plaer de, posem per cas, desembalar la pròpia biblioteca, talment l’havia experimentat i reportat, Walter Benjamin?” I l’editorial acaba, després d’alabar els avantatges gens menyspreables de la biblioteca electrònica, oberta 24 hores els 365 dies de l’any, pandèmies incloses, en la sempiterna validesa de la biblioteca en paper. Els estudis que formen el gruix de la revista són peces fetes amb un llenguatge acadèmic i planer que les posa a l’abast dels lectors curiosos i amb ganes de saber. Destacaré “Anàlisi sociolingüística de l’univers concentracionari a partir de l’escriptura autobiogràfica de deportats catalans”, de Laura Miñano, de la Universitat de València, que presenta una aproximació al llegat literari d’autors catalans deportats pels nazis des del punt de vista de les seves competències lingüístiques en el marc de les relacions entre totalitarisme i llengua. L’estudi de l’epistolari del filòsof català Eugeni d’Ors i el seu editor a l’Argentina Antoni López Llausàs entre 1941 i 1954 és tot un panorama cultural a l’aire. I les llargues i matisades ressenyes d’aquests dos llibres són fastuoses invitacions a la lectura: A d’armari. Un abecedari de les coses de la casa (Eumo Editorial), de Miquel Àngel Llauger, i Canto jo i la muntanya balla (Anagrama), d’Irene Solà. Els Marges, una revista per aprendre passant gust.

Compartir el artículo

stats