De Bonn a Viena
¶Si heu arribat fins aquí, amables lectors, segur que tindreu una visió ampla de qui ha estat un dels grans artistes de tots els temps. Una de les tres B de la història de la Música, en majúscula: Bach, Beethoven i Brahms (i si voleu afegir-ne una altra, Beatles). Ludvig von (lo de “von” no és part del llinatge familiar, sinó que ho va afegir ell mateix) és un dels homes més famosos i compromesos amb el que feia de tota la història de l’art. Amb ell desapareixen les maneres pròpies del classicisme musical i en comencen unes de noves, que donaran pas al romanticisme. Sense Beethoven, són impensables Brahms, Wagner, Mahler i tants d’altres. I és que aquell jove inconformista, nascut a Bonn fa un quart de mil·lenni, fill d’un pare alcoholitzat i net d’una dona d’origen català (el pare era, de segon llinatge, Poll) ha passat a la història universal com un innovador, algunes de les obres del qual encara ara no acaben de ser enteses. Segons John Cage, un dels compositors més avantguardistes del segle XX, Beethoven és el més contemporani de tots els músics.
El seu art
¶Beethoven morí el 27 de març de 1827, als cinquanta-set anys. Tenia molts problemes de salut, a més de la sordesa. Patia dolors intensos i crònics d’estómac, a punt varen estar d’imputar-li un dit del peu... amb la qual cosa pensà fins i tot en el suïcidi. Però seguí lluitant contra els elements, per llegar-nos un dels opus més extensos, complets i meravellosos de tots els temps. I per si no ens ha quedat clar l’aportació beethoveniana, cap problema, en set anys tornarem a tenir Any Beethoven. Fins llavors ens queda el fet de poder gaudir de la seva música.
