Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Una carta singular

“Crec que per començar a tractar les meves sonates s’ha de ser una mica més madur i més complert com a estudiant”

Cartes manuscrites de Beethoven.

Benvolguts lectors. Primer de tot, deixeu que us agraeixi l’enorme esforç que esteu fent tots plegats per tal de poder celebrar amb èxit el meu 250è aniversari. Esteu passant uns moments culturals molt durs, i és un honor poder escoltar de nou la meva obra interpretada per excel·lents instrumentistes d’arreu del món, poder assistir a conferències i xerrades sobre la meva música i poder llegir fantàstiques biografies fins ara força desconegudes. Us recomano, per cert, la de Jan Swafford, publicada en castellà per l’Editorial Acantilado.

Me’n faig creus de com han evolucionat els instruments. Quin goig sentir els pianos d’avui en dia. Quina maquinària més perfecte. Com coneixeu la meva obra. Tant de bo us hagués tingut amb mi quan vaig passar les penúries de la meva època. Inclús m’he atrevit a consultar això que vosaltres en dieu xarxes socials i he pogut constatar que la gent encara m’escolta. Gairebé vuitanta milions de reproduccions pel “Clar de Lluna” a l’ Spotify és una barbaritat. Ni en somnis em podia imaginar això quan la vaig compondre.

Però així com us agraeixo enormement tots aquests aspectes m’agradaria que en propers aniversaris, concerts o col·loquis féssiu esment a un parell de temes, que segons he vist des de la meva “celestial” posició us estan quedant pendents. El primer de tots és l’aspecte educatiu. És cert que heu tractat la meva persona en escoles, instituts i centres musicals de tots nivells i que la meva obra està present a tots els programes d’estudis de conservatoris i escoles de música. No em queixo d’això. El que us demano, si us plau, és que espereu una mica a fer tocar a segons quins alumnes les meves sonates. No és cap broma. Tinc peces més senzilles per segons quines edats per tal d’anar donant a conèixer la meva música. No cal etzibar una sonata de bones a primeres. A nivell professional no tinc res a dir, però a nivell amateur, us aconsello que us hi fixeu bé. Crec que per començar a tractar les meves sonates s’ha de ser una mica més madur i més complert com a estudiant, i últimament he sentit cada aberració que em posa els pèls de punta. Fareu el que voldreu, ja ho sé, però rumieu-hi, si us plau. Tinc moltes obres per piano.

L’altre punt que m’agradaria que hi donéssiu voltes quan tingueu un moment és l’aspecte humà. Us faria millorar mol les vostres interpretacions. Molt més vull dir. Sovint us oblideu de l’entorn on vaig escriure i compondre tal o qual Sonata, o de les condicions en què em trobava quan componia una Simfonia, per exemple. Sou perfectes en els anàlisis de partitures, però a vegades pequeu amb detalls que jo no els hauria fet mai. No escatimeu temps. Teniu tècnica suficient, no patiu per això. Però dediqueu un temps a estudiar el Beethoven home, a buscar quins amics tenia i a llegir les meves cartes. És molta feina ja ho sé. Però us ho agrairé.

Atentament: Ludwig Van Beethoven.

Compartir el artículo

stats