En Nofre no era un nin de pilota, vull dir que els seus jocs d’infància anaven cap a caminois diferents dels jocs comuns. S’engrescava amb idees diferents, muntava històries -que després escenificàvem dins d’alguna portassa del barri- imaginatives, s’inventava cabòries de pirates, de bruixots i de màgies que ens atrapaven a tots. Era persistent.
Per ventura d’aquelles imaginatives atropelles en sortí l’investigador que ha esdevingut. Ja a l’adolescència entrà a la recerca del bressol de Colón, mai va ser taxatiu ni finalista amb les seves creences originaries, basades amb la intuïció, més aviat la curiositat el dugué a trastejar arxius i documents, a interpretar històries que s’anaven contant i contrastar-les amb la documentació pertinent.
Així segueix encara, movent-se dins espais ombrívols on cerca certeses que són difícils de trobar, verificar.
Ha dedicat gran part de la seva vida a perseguir la veritat de Cristóbal Colón, pot ser algun dia la retrobi amagada dins qualque monestir de Gènova o de l’Algarve o de Castella. No crec que mai abandoni aquesta recerca per desencisadora o arcana que resulti. Ell és així.
Cristóbal Colón. De los enigmas a las certezas, és un llibre filtrat per la Història, la recerca pura i eficaç d’un metodista excepcional, un treballador incansable, que no aporta suggeriments, més aviat certeses i documentació verídica. No hi cap la imaginació de cap novel·lista. Tampoc descarta ni anatetmitza, sols mostra els camins de la documentació trobada. Segurament n’hi ha més, ni haurà més i, ell la trobarà, l’analitzarà, l’esmicolarà i ens la farà arribar.
El llibre-estudi ens mostra una versió resumida de la pàtria de Colón, de les diferents hipòtesis catalanes, mallorquines, galegues o portugueses que es mostren sobre el personatge, dels seus viatges fins América i de la seva relació amb la ciutat de Génova.
En Nofre sempre ha considerat que en Colón era un home excepcional i lamenta que encara no se sàpiga (documentalment) si l’Almirall tingué alguna relació amb les nostres Illes, però “passar-hi, hi va passar”.
Esper que algun dia ens escrigui una novel·la d’en Tòfol, jugant amb els coneixements que te i la imaginació anti-recerca que molts voldríem llegir.
Entre tant ens sentim conformats amb la gran tasca que ha fet.
