Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes DCCCXXI | Llegir fa tornar guapos

Setmana del Llibre català.

Setmana del Llibre català.

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ ÉS UNA FESTA.

Veure tot el pati de la Misericòrdia ple de llibreters que mostren aquell tapís de savieses damunt taules ben ordenades m’umpl de joia, d’alegria i de comprera. Perquè m’hi han insistit amb fervor algunes lectores que aprecien els meus consell lectors, faré una llista amb breus comentaris de les obres catalanes que consider ara mateix que poden ser una excel·lent companyia per a qualsevol persona sensible i que vol entretenir-se, pensar i passar gust. L’ordre dels llibres no té cap importància. Tots són valuosos i cadascun té el seu llenguatge propi i la seva energia singular.

Començaré amb l’escriptora, amiga de tota la vida, Antònia Vicens, que ha tret una obra suggerent, rica de sentiments i molt seductora. Pare què fem amb la mare morta (LaBreu) és un poemari que cal llegir a poc a poc per caçar les vibracions d’una dona que diu coses que no havia sentit dir mai, fondes, potents, provocatives i entendridores, que t’eixamplen els sentits. Reis del món (Proa) és una novel·lassa d’un poeta, Sebastià Alzamora, que desplega un diàleg entre dues forces humanals mallorquines d’una intensitat mundial que són dos margalidans: Joan Mascaró i Fornés, el gran mestre del sànscrit i de la sapiència orientalista (del qual recoman Diàlegs amb l’Índia –Proa– i Llànties de foc –Moll–, dues joies) i Joan March, el milionari que va ajudar al triomf de la dictadura franquista entre d’altres mil i un negocis al llarg del segle XX. Llibre entretingut i complex que t’ensenya i et fa companyia alhora.

L’enterrament (Lleonard Muntaner Editor) és la primera novel·la d’un poeta jove gallec (guanyador del Premi Nacional de Poesia Jove), que amb la seva sensibilitat per la paraula ens dona una narració densa i plena d’energies que ens converteixen el dol en un esdeveniment consolador. La traducció de Sebastià Portell és esplèndida, i l’epíleg de Sebastià Perelló, un complement aclaridor de lectura excel·lent.

Joan Pons i Payeras és un recercador magnífic d’aquesta memòria de la guerra incivil que ens han volgut esborrar. Acaba de treure una biografia d’un home bo, que va haver de sofrir un calvari i un terrible assassinat a mans de falangistes de Pòrtol: Joan Alemany Julià. Batle republicà de Búger (Mallorca), assassinat el 1936 (Lleonard Muntaner Editor) és un llibre en què ens fa una trajectòria d’aquest home des de la infantesa fins al cementeri de Santa Maria del Camí. La seva vida familiar, professional i política queden retratades amb fidelitat i exactesa magistrals. Un llibre que hauria de ser ensenyat a les escoles entre tantes de figures sàvies i civilitzadores que el feixisme va matar en aquesta illa els anys de la guerra. Recomanadíssim!

DE BOCA A ORELLA,

ËClarice Linspector és una escriptora brasilera que m’enamorà des que vaig llegir el seu primer llibre, La passió segons G. H. (Empúries). El seu llibre de relats Aigua viva (Pagès Editors) és una altra joia. I ara acaben de sortir dues obres més que valen l’alegria: Restes de carnaval (Comanegra), una antologia de contes seleccionats per Jordi Puig i traduïts per Josep Domènech Ponsatí, que són una meravella entre la faula i la crònica, entre el monòleg i la fantasia, i L’hora de l’estrella (Club Editor), que ens mostra la textura d’una llengua metafòrica i plena de delícies.

Sebastià Perelló acaba de treure una novel·la que farà època per allò que conta i per allò que canta. La mar rodona (Club Editor) és una trunyella verbal feta de tres fils significatius: la història d’un fill de barber a la Mallorca del 36, la mort d’una dona de poble en un carrer i tot l’enrenou que provoca dins la localitat a la Mallorca del 76 i la visió dels hotels d’un jove que en sap molt, de turisme i d’hospitalitat de la Mallorca de suara. Amb una llengua carregada d’exquisideses i de troballes, aquests tres espais històrics es confegeixen per revelar-nos un panorama d’uns temps en què les repressions, els silencis, les traïdories, les depredacions i les corrupcions han fet matx, una presa de consciència feta amb les armes més subtils de la literatura, les més vertaderes.

Clars, aquest matí, són els teus records (Obra reunida, 1989-2009) (LaBreu), d’Antoni Clapés, és una obra per llegir i rellegir que recull els seus sis llibres de poemes més emblemàtics, que parlen dels llenguatges, del pas del temps, de la llum, dels senyals invisibles, de la bellesa de la poesia. Una brodaria de ritmes i músiques que desemboquen en el silenci ple de ressonàncies i d’entenebriments. Unes paraules que fan sentiguera de la bona, que et fan companyia i et bressolen.

Martí Domínguez és un escriptor que conjuga ciència i escriptura (és director de l’estupenda revista de divulgació científica Mètode) i a la novel·la L’esperit del temps (Proa) ens conta la vida d’un metge austríac interessat pel desenvolupament de les teories darwinistes que va posar les seves investigacions al servei de la política nazi. Va lluitar al front de l’est en la guerra contra els russos i per aquelles cucaveles del destí a principis dels setanta va rebre el premi Nobel. Una novel·la apassionant.

Enric Casasses és ja un poeta madur clàssic que ha tret una obra que m’ha fet passar hores de lectura i de gust: El nus i la flor (Edicions Poncianes) és un àlbum de poemes, de textos poètics, de dibuixos, d’aforismes, de proses líriques, de pensaments esburbats i fondos, d’entreteniments per a qualsevol moment. I la veu de Casasses ressona en els seus ritmes, en els seus ecos, en les seves festes verbals. Per a paraulívors viciosos!

I també podeu llegir L’adversari (Anagrama) d’Emmanuel Carrère, Ballaven el black bottom (Proa) de Joan Rendé, o Boulder (Club Editor) d’Eva Baltasar. (Continuarà.)

Compartir el artículo

stats