Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un llibre apassionat

Un llibre apassionat

Els insectes socials (Formigues, abelles, tèrmits, etc) són un dels cims indiscutibles de l’evolució biològica, i han assolit nivells d’organització i d’eficiència inèdits en la història de la vida, sols superats (o no?) per les societats humanes, la sostenibilitat de les quals no té l’aspecte de ser equivalent a la seva, per a desgràcia nostra.

Una d’aquestes espècies, les abelles, té una llarga història compartida amb els humans. Des dels recol·lectors paleolítics fins als actuals apiaris transhumants (Quasi dos milions de caseres es transporten cada any a Califòrnia per assegurar la pol·linització dels ametlers, per exemple), la convivència de la nostra espècie amb les abelles és especialment intensa. Es pot parlar de simbiosi: l’apicultor proporciona refugis a les creadores de mel i cera i recol·lectores de pol·len, a canvi d’una part de la seva producció. Però, com passa sovint amb les espècies domèstiques, no tant sols hi ha interès en aquesta relació: les abelles tenen la capacitat de seduir als seus cuidadors, sigui per l’admiració entusiasta per la seva biologia, sigui per un vincle atàvic que algunes persones senten amb els seus animals.

Aquest darrer és el cas de Jacquelin Freeman, autora de El canto de las abejas, publicat recentment en castellà per l’editorial La Fertilidad de la Tierra, traducció de l’original anglès de 2016. L’autora és apicultora biodinàmica a l’estat de Washington i ens presenta un text on combina un nivell alt de coneixements zoològics sobre les abelles amb una especial sensibilitat, que s’acosta a la humanització dels insectes al donar-lis veu de narrador en diversos incisos del llibre, cosa que pot incomodar lectors de formació científica, però que sens dubte ens acosta millor a la realitat d’aquesta espècie admirable que altres texts més tècnics i asèptics.

L’obra està organitzada en set capítols o cants: sobre la unitat de les colònies; la pertinència a una organització sofisticada; la comunió en una llar perfecta; el món, o la comunió de les abelles i les flors; la creixença, multiplicació dels eixams; l’abundància dels productes de les caseres; i la participació, tal com percep l’autora una apicultura respectuosa. En cada un d’ells, l’autora exposa fets establerts pels apidòlegs i les seves vivències personals i sentiments que donen una especial calidesa al text. També inclou la imaginada veu de les pròpies abelles, que reiteren i completen els apartats anteriors. Els annexes finals (glossari, bibliografia i recursos informàtics) són un lloable complement. El resultat és positiu: hi ha un reeixit equilibri entre ciència i, diguem-ne, bio-poesia, el qual manté l’interès del lector i pot arribar a seduir-lo, per poca sensibilitat que tengui cap a la vida en la seva diversitat. En definitiva, aquesta no és una obra sols per a apicultors (que la gauditran), ni per a biòlegs (que hi aprendran molt), sinó per a qualsevol persona que vulgui saber i sentir alguna cosa més que la dolçor de la mel o el respecte per a una possible picada; el món de les abelles és molt distint del nostre, però els compartim, en definitiva.

El llibre acaba amb una proposta original de l’autora: aprendre a percebre el món com una abella, i cuidar de la Terra de manera que tots poguem viure i prosperar en ella. Una petita abella ens pot ajudar a la tasca d’esdevenir més humans. Tant de bo!

Un llibre apassionat

Un llibre apassionat

Compartir el artículo

stats