En realitat Let it be (maig de 1970) fou el darrer disc editat dels Beatles, però no el darrer en ser enregistrat, que fou Abbey Road, editat el setembre de 1969.
Let it be va ser un projecte llarg i incòmode pel grup de Liverpool. Es tractava, en realitat de la banda sonora d’una pel·lícula en la que es podria veure els Beatles assajant i concretam una sèrie de temes. El problema fou que l’ambient no era agradable i hi va haver moltes discussions entre ells dins l’estudi.
Tanmateix el resultat va ser el que va ser i s’edità l’edició en vinil que tots coneixem, i que un principi s’havia de dir Get back, amb els discutits arranjaments, corals i orquestracions de Phil Spector, alguna cançó descartada i el primer disc de Paul McCartney en solitari a punt de fer-li la competència. Amb els Beatles dissolts feia un mes encara així va ser número 1 tant al Regne Unit com als Estats Units.
Les cançons es començaren a enregistrar el gener de 1969 i comptaren amb la col·laboració del teclista Billy Preston, que hi va posar una mica de pau. Alguns dels temes formen part de l’anomenat concert al terrat que tingué lloc el 30 de gener i que es pot veure finalment a la pel·lícula, estrenada el maig de 1970 i Òscar a la millor banda sonora d’aquell any, premi que els Beatles no varen recollir.
Les aportacions de cada membre del grup varen ser les següents: “Two of us”, “Let it be”, “The long and winding road” y “Get back” varen ser composicions de Paul McCartneu; “Dig a pony”, “Across the universe” i “One after 909”, eren de John Lennon (“Don’t let me down” aparegué en single); “I me mine” y “For you blue” eren de George Harrison. “I’ve got a feeling” eren dues cançons unides (de Paul i John), “Maggie Mae” era una cançó tradicional i “Dig it” part d’un instrumental signat per tots quatre. “Across the universe” ja havia format part d’un disc benèfic de la WWF de desembre de 1969, i “One after 909” era una vella cançó del seu repertori inicial. De la cançó “Let it be” es diu que a John Lennon no li agradava i que el solo de guitarra de George Harrison va ser afegit durant la darrera sessió del grup, el 4 de gener de 1970.
El 2003 s’edita Let it be...naked, amb noves versions i diferent ordre de cançons, despullades, com havien de sortir en un principi, segons alguns.
