Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Música francesa d’entreguerres

Harmonie du soir.

Harmonie du soir.

Si fa no fa un any enrere comentàvem la primera gravació discogràfica del conjunt Harmonie du Soir ensemble. A les acaballes de l’any 2018 presentaven un disc d’aquells que es converteixen en fites: una versió que podríem dir-ne de referència dels dos quintets per a vent i piano de Mozart i Beethoven; dues obres úniques i certament relacionades. Si el resultat d’aquell primer treball va ser sorprenent, la nova proposta tampoc no decep.

De nou amb PlayClassics, enregistrament fet als seus estudis a Madrid, aquest passat mes sortia al carrer el CD Modern Times amb música francesa de Ravel, Poulenc i Françaix tot d’obres escrites en el període d’entreguerres en les que, front les primeres ruptures d’avantguarda, aquests músics podríem dir-ne neoclàssics es plantegen trobar noves maneres de controlar la tonalitat.

Dues peces de Maurice Ravel mostren l’adaptabilitat de la seva creació, com ho fera ell mateix escrivint inicialment per a piano i orquestrant la seva obra després. Le Tombeau de Couperin fou una suite amb sis moviments per a piano que es reconvertí en quatre per a orquestra. Aquesta peça i el moviment central -Adagio- del Concert per a piano i orquestra en Sol Major són les dues propostes amb què s’obri i es tanca el disc. Ambdues en una transcripció per a quintet de vent i piano de David Walter que no fa de menys cap color de l’orquestra. Quina netedat en què sonen tots els instruments, en aquesta gravació en què pots sentir com els músics t’envolten i on es troba situat cada un d’ells.

Però si magnífica és la versió de Le Tombeau de Couperin, encara sembla més sorprenent l’Adagio del concert. En aquesta peça pren el protagonisme el piano d’Enrique Bernaldo de Quirós que canta el seu tema melangiós fins que, a la meitat de la peça, entra el quintet de vent en forma d’orquestra per a arropar’l i establir una conversa amb tot de sentiment en què aquests músics s’han atrevit a canviar el tempo habitual de les interpretacions més conegudes, amb la qual cosa encara adquireix un aire més captivador fugint d’un excés de melangia.

Les altres dues obres estan expressament escrites pel conjunt instrumental que les interpreta. El Sextet per a piano i vents op. 100 de Francis Poulenc és la peça cabdal per aquesta agrupació. L’ensemble Harmonie du Soir, de nou, es permet fer del seu enregistrament una petita lliçó d’interpretació. Netedat, precisió i bona conjunció defineix el treball dels músics. I la peça molt més festiva de Jean Françaix completa el disc amb la mostra d’altra música de l’època, sempre a la cerca de la modernitat sense perdre de vista la melodia.

Què, per cert, retratats amb molta originalitat per Natasha Lebedeva a la caràtula, han oblidat fer constar els seus noms. Harmonie du Soir Ensemble l’integren Enrique Bernaldo de Quirós al piano i els membres del Quintet Lluís Vives, Mayte Abargues a la flauta, Silvia Insa clarinet, Carlos Fortea a l’òboe, José Vicente Tatay fagot i José Francisco Fortea a la trompa.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats