El format. L’aspecte. El caràcter. El bon gust. Acceptam que el llibre és un producte industrial i comercial. El mercat és devastador. Elimina tot el que causa desajustaments en les previsions. D’aquí que felicitem cordialment Akiara books: té atreviment, cerca l’excel.lència. Vol que cada producte la declari. Akipoeta és la col.lecció. I és una declaració. La poesia ha de presentar-se en formats que evoquin el fet poètic: l’esclat mesurat de passió expressada amb paraules, amb imatges i sobre el paper.
Poesia per a infants que els adults llegirem amb plaer, també. Un repte, doncs. Sota les pedres i Cor d’ocell són els títols. Abans de comentar-ne els continguts, apuntem la qualitat de l’edició, l’atractiu del seu disseny: alhora, senzill i potent. Pel format vertical, pel paper de gran gramatge en comparació amb la norma, tant en el cos com en les portades díptiques, per la cura i claretat en la presentació, per l’aparença artesana, perquè el llibre és cosit a fil vist, una meravella que agrada sostenir en les mans, davant dels ulls! I a més, els dos llibres ens fan a prop de la natura, tema compartit en ambdós casos.
Cor d’ocell, de Mar Benegas, amb magnífiques i expressives il·lustracions de Rachel Caiano, és una mena de petita biografia (per dir-ne alguna cosa). I alhora, una cerca. Els textos, breus, contenen sentiments, tant enyors com esperances. Tal vegada resulti un poc excessiu; però, l’ambició ens plau. L’autora cerca l’expressió poètica, i usa les imatges i evocacions viscudes de la mar, els ocells, el viatge, les paraules, els ulls que llegeixen, les besades inicials, les pedres que es freguen en les voreres. No escatima la tristesa...
Sota les pedres, d’Arianna Squilloni, amb il.lustracions, molt suggerents i elegants, de Laia Domènech, és com una plagueta d’apunts en forma de poemes. O un diàleg entre el que copsam de les experiències i el que s’hi amaga. Els versos ens parlen del porc senglar (“un animal antic: es mou àgil en la boira”), dels escarabats, de les paparres i “l’art de l’espera”, dels estels fugaços, de les buines de les vaques, de l’avellaner... L’autora ha observat llimacs amb paciència a bastament per comprendre que l’animaló va a la seva, com ha de ser. Ens ho escriu. Ha escoltat. Ha mirat sota les pedres del bosc, entre els joncs de les basses. La traducció és de Dani Espresate.
