Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Centenari

Monsieur Poirot és centenari!!

Agatha Christie escrigué El misteriós cas de Styles quan feia de voluntària durant la Primera Guerra Mundial a un hospital

Agatha Christie

Aquest octubre ha fet cent anys del naixement del famós detectiu belga Hercule Poirot de la mà de la no menys famosa escriptora Agatha Christie a la novel·la El Misteriós cas de Styles. Tant el seu naixement com la novel·la van ser el resultat d’una aposta que Christie va fer amb la seva germana Magde, la qual la reptà a escriure una història detectivesca on el lector no fos capaç de trobar l’assassí malgrat tenir les mateixes pistes que tenia el detectiu.

Agatha Christie escrigué aquesta novel·la l’any 1916 quan feia de voluntària durant la Primera Guerra Mundial a l’hospital de Torquay, la ciutat on nasqué. El seu coneixement de les medecines feu que l’enverinament fos el mètode utilitzat en aquesta història, publicada per primera vegada per John Lane l’octubre de 1920 als Estats Units i el 1921 al Regne Unit per The Bodley Head. Tingué bones crítiques tot i ser una autora primerenca i desconeguda. L’acció d’El Misteriós cas de Styles passa durant la Primera Guerra Mundial, el lloc: Essex, la casa: Styles Court. La trama gira al voltant d’una família confinada a la mateixa casa a causa de la guerra, una història amb un assassinat i moltes pistes, tal vegada massa pistes que fan que el lector es cansi una mica, problema que l’escriptora resolgué satisfactòriament en successives novel·les. Per crear el personatge de Poirot es va inspirar en els refugiats belgues que s’havien assentat a Torquay durant la guerra, així ho explica a Agatha Christie an Autobiography. A poc a poc va anar construint el personatge, afegint i traient qualitats i característiques, una d’elles diu Christie “que tingues cèl·lules grises” i així aparegué en el món de la novel·la detectivesca aquest detectiu baixet, grassonet, excèntric i peculiar, amb un bigoti molt personal i amb una humilitat especial a l’hora de presentar els resultats de les seves investigacions i d’exposar una a una les pistes que duen a la conclusió final sobre qui és l’assassí o l’assassina. Podem dir que Hercule Poirot llançà Agatha Christie a la fama, aparegué a trenta-dues de les seves novel·les; a la darrera, que du per títol Teló, Poirot apareix ja com un home vell, artrític i en cadira de rodes.

El seu editor li encarregà cinc llibres més després de l’èxit que tingué El Misteriós cas de Styles i aquest fou el començament de la seva carrera d’escriptora. Christie va canviar el gènere de la novel·la de misteri i li donà un nou aire; després de Poirot vingué Miss Marple i entre i entre moltes altres històries de misteri i de resolució d’un o diversos assassinats sempre amb un estil característic i una presentació treta directament de les seves experiències, era la vida real la que inspirava a la que és anomenada la Reina del Crim. Les seves històries encara avui en dia es consideren clàssics i és l’autora més traduïda arreu del món.

L’editorial Harper Collins acaba de treure al mercat una edició nova d’aquesta novel·la

decoration

Poirot marcà un abans i un després de la novel·la detectivesca, la seva creadora acceptant l’aposta no sabia fins on la duria aquest personatge, ni tampoc s’imaginava el ressò que li arribaria. Agatha Christie fou una dona peculiar, com el detectiu que ella creà, passà per un matrimoni, dues guerres mundials, una pandèmia (la de la grip espanyola), una desaparició i un divorci per acabar feliçment casada en segones núpcies amb un arqueòleg més jove que ella amb qui recorregué part del món fent excavacions.

Aquest famós detectiu ha estat interpretat per alguns grans actors, sens dubte el millor Poirot televisiu és David Suchet, que interpretà aquest personatge a setanta episodis de la sèrie Agatha Christie’s Poirot per a la cadena britànica ITV. Actualment es pot veure al canal Paramount.

Recentment John Malkovich ha fet de Poirot a una sèrie curta de tres episodis de la BBC, The ABC Murders, on resulta estrany veure un Poirot sense el seu peculiar bigoti i extravagància, envellit i retirat del seu ofici i en un moment vital de reflexió personal en el que misterioses cartes l’acusen i que ha de veure com la seva casa és registrada. Malkovich interpreta magníficament aquest Poirot turmentat. No es pot dir el mateix del Poirot interpretat per Kenneth Branagh a la versió darrera de la pel·lícula Assassinat a l’Orient Express, dirigida per ell mateix. Abans de finals d’any el tornarem a veure fent de Poirot a Mort al Nil, on altra vegada dirigeix i actua, no sé si podrà fer-nos oblidar la gran interpretació que feu Peter Ustinov a la primera versió d’aquesta pel·lícula el 1975.

L’editorial Harper Collins acaba de treure al mercat una edició d’aquesta novel·la per commemorar el seu centenari, on trobam un apèndix amb el capítol dotzè que no es va publicar.

Com a curiositat afegir que el New York Times publicà l’any 1975 l’obituari d’Hercule Poirot, on començava dient “Hercule Poirot, un detectiu belga que esdevingué mundialment famós ha mort a Anglaterra, la seva edat es desconeix...” I així és com ens deixà Monsieur Poirot abaixant el teló del seu peculiar i particular teatre, per molts d’anys ens faci passar estones entretingudes posant en funcionament les nostres cèl·lules grises intentant esbrinar qui és l’assassí o l’assassina!

Compartir el artículo

stats