Saler de sol
Aquests dies la revista Enderrock ha fet públic un, més que merescut, guardó, el que atorgarà a Miquela Lladó. Es tracta del Premi d’Honor de la música balear. Sí, un premi que la cantant, poeta i compositora es mereix com pocs. Un premi a una trajectòria que començà a les darreries dels anys seixanta i que, en solitari o a través d’agrupacions i projectes prestigiosos, ha mantingut fins ara mateix. Agrupacions com l’emblemàtica Música Nostra que tant de bé ha fet a la música popular de Mallorca, o Siurell elèctric que si bé ara no està actiu, sempre pot resurgir en qualsevol moment. Projectes com els que enllestí amb una altra veu gran, Rosa Zaragoza o el d’aquell que tirà endavant a través de l’Ensemble Llull... i tants d’altres. Lluny en el temps però pròxim en l’esperit, aquell tema musical Un saler de sol, que encara ens emociona cada cop que el sentim, bé sia a través d’enregistraments, bé sia a través de versions d’ara mateix, quan encara li demanam que ho canti a reunions i trobades: “Quins entrepans d’alegria/ amb tassons de companyia/ i un remenat d’abraçades/ amb unes quantes besades/ i una copa de dolçor/ i un saleret de sol”. Tendresa poètica, sens dubte. Miquela, Miquelina, estimada, amiga, admirada i seguida: el dia de l’entrega del guardó, el proper 26 de novembre al teatre Xesc Forteza, porta el teu saler màgic. Ens farà veure a tots una llum, un sol, al final d’aquest túnel pandèmic que vivim.
