L’autor va viure dos anys a Mallorca i va quedar feliçment atrapat, hi torna amb regularitat, coneix de veritat l’illa i ha establert relacions d’amistat que actuen com un imant. Fem nostres els seus personatges reals o ficticis, tots ens duen a aprofundir en un indret que ens pot acollir per sempre, tant quan hi som com en els intervals entre les nostres estades.
...»El Terreno, aquel Terreno, será siempre para mí algo parecido a ese lugar al que llamamos Libertad.» pàg. 26
Sempre ens parlen d’un Terreno anterior al que coneixem, on tot era millor i més autèntic, segur... però cal dir que el que queda, d’allò que diuen que no hi és, té un encant que avui encara ens atrapa. Hi ha el castell, el mar, els carrers i les cases i les persones que hi viuen de sempre, els que ho han triat fa dècades o els que s’han instal·lat recentment, l’atractiu encara hi és i ens fa creure totes les meravelles que es van viure en aquell indret que no perd la seva essència.
Voltem per l’illa, ens parla de Costa i Llobera, de Cittadini, de Blai Bonet... té amics que ens ajuden a entrar en la societat que ens acull, parlen de cinema i de teatre, parlen de l’actualitat més propera, de les minyones de la casa, de les veïnes que es deixen «espiar», de nobles que viuen en grans cases i formen matrimonis del tot peculiars, la conversa és sempre brillant:
«...Yo no miento, Eduardo, yo mejoro. ¿Es eso malo? Yo creo que no.» pàg. 148
«...pero, en fin, hágame caso y no se case con una señora sino con una mujer.» pàg. 223
No es deixa enlluernar per les falses aparences:
«...El yate ha sido y seguirá siendo solo precio, exhibición y aburrimiento a pesar de los muchos disimulos.» pàg. 237
Un llibre erudit, ens porta a lectures des de Ramon Llull a Cristóbal Serra, Stanislavski i Tennessee Williams, ens parla d’aquell indret que no coneixem o en el qual no vàrem reparar prou bé. Una recomanació sense reserves, un altre llibre imprescindible.
