Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un Estat nació en construcció

Pere Salas.

L’àngel de l’Almudaina n’ha vist de tot color, però la coloració que culmina aquella teulada és rojigualda. La fotografia de la portada del darrer llibre de Pere Salas és ben il·lustrativa d’una realitat que els walís de l’alcàsser o Jaume II no entendrien mai.

En un temps marcat per l’America First, el Brexit, l’ultranacionalisme de Putin o el de Vox, aquest historiador considera adient parlar d’espanyolisme –aquell nacionalisme del qual els seus defensors neguen l’existència– i de l’espanyolització de la Mallorca contemporània, analitzada des de la guerra napoleònica fins a la Dictadura de Primo de Rivera.

Primer es demana quan va ser que allò que Terry Eagleton anomenava “l’inconscient social” deixà d’estar lligat, en el cas dels illencs, als seus orígens catalans: la llengua, la religió, un origen comú reconegut, els símbols o mites... Per contestar aquesta pregunta, Salas estudia especialment les guerres del segle XIX (la del Francès, la d’Àfrica i la de Cuba i Filipines) i les eines quotidianes que l’Estat-Nació utilitzà en el procés d’espanyolització: l’educació, les litúrgies religioses i seculars, l’actuació política i administrativa dels ajuntaments, i, fins i tot, la decimonònica historiografia mallorquina.

En aquest sentit, obres com la de Josep Maria Quadrado, Josep Rul·lan o Mateu Rotger ajudaren a difondre els sentiments de pertinença a Espanya, tot i que se centrassin en el naixement del Regne de Mallorca i la seva evolució, en un relat històric que paradoxalment podia ser utilitzat pel nacionalisme espanyol i pel catalano-mallorquí.

Són ben demostratius dels nous temps alguns fets singulars com la jura de fidelitat a la nació en els actes oficials per la promulgació de la Constitució del 1812, les mostres de patriotisme com la recollida en el Correo de Mallorca en honor d’Isabel II en motiu de la presa de Tetuan, o la mitificació del general Weyler, heroi mallorquí i espanyol de la guerra de Cuba.

Resulta revelador com Pere Salas descriu la difusió de la bandera espanyola, durant la Guerra del Francès o la primera Guerra Carlina, fins a ser oficial (1843) amb l’arribada al tron d’Isabel II. El 1850 s’havia d’hissar a Cort si naixia un fill de la reina, però si en naixia una filla hauria de ser la de Mallorca, senyera que en ocasions acompanyà l’espanyola, la qual esdevingué un símbol militar, liberal i monàrquic, tot i que també continuàs vigent durant la Iª República.

En les seves conclusions, l’autor destaca que els mallorquins del s. XIX no tenien una sola identitat: la majoria s’identificaven amb l’illa, amb el catolicisme i amb la cultura pròpia, originària de Catalunya, però també amb l’Estat nació espanyol, molt abans de l’arribada massiva d’immigrants peninsulars de la segona meitat del s.XX.

És aquest un llibre necessari, ben documentat i il·lustrat, imprescindible per als interessats en aquest tema. Als apassionats per la seva nació, per ventura no els agradarà. Als qui els agrada la història, per mi, els apassionarà.

Un Estat nació en construcció

Un Estat nació en construcció

Compartir el artículo

stats