Suscríbete 1,5 €/mes

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Unfollow the Rules no segueix les normes

Rufus Wainwright retorna a la música pop després de passar per produccions operístiques i de musicar els sonets de Shakespeare

Rufus Wainwright

Rufus Wainwright

En aquests temps que corren aquesta frase podría semblar una incitació a la desobediència, però no és aquest el cas, es tracta del títol del darrer disc de Rufus Wainwright on el cantant retorna a la música pop després de passar per produccions operístiques i de musicar els sonets de Shakespeare. Segons el mateix Rufus aquesta tornada al pop és un rejovenir en temps de maduresa, ara té quaranta-sis anys, i això ens ho transmet en la preciosa balada que dona nom a l’àlbum don’t give me what I want, just give me what I need (no em donis el que vull, dona’m només el que necessito) paraules que ens porten a la reflexió sobre les necessitats i a diferenciar-les dels desitjos. A Romantical Man Rufus ens passeja pel Londres de les seves memòries amb un desig de tornada, al final de la cançó crida a la seva difunta mare que sí, que ho ha aconseguit .... . Peaceful Afternoon és una cançó deliciosament romàntica i al mateix temps realista. És un tribut a la seva parella i a la seva vida junts des de fa tretze anys, però també ens recorda que finalment part del joc és marxar i que un dia un del dos serà el primer i ens diu que si li toca a ell ser-ho, voldria que fos “on a peaceful afternoon leaving the living room”. A la cançó Hatred Rufus baixa als seus inferns personals per sortir-ne reforçat, segons ell mateix aquesta és la cançó més fosca de l’àlbum, la qual escrigué en un moment personal difícil i ja superat. En una de les seves entrevistes explicava que l’odi que sentia en aquell moment es va convertir en l’arma que utilitzà per guanyar la seva batalla i el resultat final fou aquesta cançó.

El seu primer àlbum In Style fou vist com una posada en escena de la seva ambició i del seu desig d’establir-se musicalment tot sol, d’adquirir una identitat artística i musical separada de la dels seus pares. Ara, en aquest darrer treball ja no ha de provar res i per això UNFOLLOW THE RULES és una plàcida passejada que fa el cantant pels racons de la seva vida per parlar una mica de tot: de la família, dels amics, de la fama, dels records.... Estava previst que sortís el mes d’abril, però es retardà degut a la covid-19 i aparegué als mercats el passat mes de juliol. L’àlbum tanca amb Alone Tyme on expressa la necessitat d’un temps per a ell mateix, per estar sol i així poder retornar a la companyia de la persona o persones amb qui està. Una cançó escrita abans del tancament, però que podria ben bé referir-se al temps d’introspecció que cadascun de nosaltres ha passat durant el confinament. Totes i cadascuna de les cançons d’aquest nou àlbum de Rufus tenen el seu segell, emanen poesia i sensibilitat amb un toc del seu passat a vegades turbulent com quan diu .... “my heart turns to dust. Unfollow the rules ....”

Rufus Wainwright sap transmetre poèticament els sentiments en les lletres que escriu, però tal vegada algunes de les seves cançons mereixen un acompanyament musical millor per traspassar el llindar del bo i endinsar-se dins el del superior, la seva veu de tenor, que amb l’edat ha adquirit una textura més profunda, s’ho mereix. El mateix Rufus diu que quan un arriba a una certa edat la seva veu està imbuïda de les pròpies vivències i això agrega colors més profunds al treball i que aquest és el seu cas, és per això afegeix que en aquest nou àlbum ha tingut més facilitat amb la seva veu a l’hora de transmetre els sentiments. Rufus Wainwright ha tornat als mateixos estudis de Los Angeles on enregistrà el 1998 el seu primer àlbum IN STYLE per gravar l’actual. El seu productor Michael Froom coneix bé Wainwright i sap quan deixar-lo ser ell mateix i quan posar-li les regnes per aconseguir un àlbum treballat, pensat i organitzat; les bellíssimes balades pop ens ho diuen, aquest és un àlbum on Rufus no ha de demostrar res, és un assoliment personal que emana tranquil·litat, intimisme i seguretat. A la darrera cançó d’aquest àlbum ens diu “..... don’t worry I will be back” i això és el que esperam els qui som fans d’aquest cantautor polifacètic, el qual personalment m’enamorà sentint-lo cantar el sonet 29 de Shakespeare el 2013, quan asseguda plàcidament al sofà de casa mirava a la BBC2 el festival que s’estava emetent des del National Theatre de Stratford-upon- Avon per commemorar els quatre-cents anys de la mort del poeta i escriptor. L’encant personal de Rufus, la senzillesa de moviments, fins i tot la seva manera de vestir fan que veure´l actuar sigui un regal pels sentits. Thank you Rufus for Unfollowing The Rules.

Us recomano una entrevista que li va fer Rakesh Satyal el passat setembre pel BOMB Magazine, és molt completa i es parla una mica de tota la trajectòria musical i personal del cantant, la trobareu a google

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats