Tània i els vius va esser l'obra guardonada amb el Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2019, que va començar el seu recorregut tot just aquests mesos d'enclaustrament. Aquesta obra no fa sinó enfortir el món literari en què s'ha convertit la vila de Santanyí. De Bernat Vidal i Tomàs fins Antoni Vidal Ferrando, ara també Joan Pons Bover aferma en les seves obres la força d'aquest món. Si amb Un incendi al paradís ja hi prenien protagonisme la Vila i Cala Fonoll, en Tània i els vius, torna a esser aquest el lloc d'ancoratge, tot i que els personatges trepitgen la presó de Palma, Lapònia o Barcelona.
Joan Pons Bover, que a la seva primera obra ens va oferir una denúncia de la corrupció turística i immobiliària al migjorn de Mallorca, no deixa de costat la qüestió en aquesta segona i també guardonada obra, malgrat que només ara sia el rerefons del transcurs de la vida de quatre personatges que, no debades, es troba absolutament imbricada en aquesta realitat.
Tània és morta. Ens ho dirà ella mateixa al començament. Un inici que sobta, que sembla podria ser el final, que sorprèn: "Jo som la que acaba morta". No és que ho acabi, morta; és que hi comença. Amb Tània recorrerem la seva història i la d'un grapat de personatges, quatre amb veu pròpia, que des del començament ens farciran d'informació, de les seves històries, del perquè del que fan, de què han fet, d'on es troben. Informació que desfila, atrapa, mentre es gaudeix de la lectura, tot esperant més, sempre sabent que -com a lector- te'n falta molt per saber. Perquè Pons Bover compon un puzle molt ben estructurat amb les quatre veus, inclosa la de la reflexió de la Tània morta, la seva parella Miquel, el gran amic d'aquest, l'hoteler corrupte Guillem i Arnau, el jovençà amb qui manté una relació apassionada i que ha fet esclatar el seu matrimoni, i el joc de documents que ajudaran a omplir aquesta estructura que va col·locant les peces.
Fins que aquest trencaclosques s'incardina i es relaciona, tot donant explicació a una única història, o a les moltes que viuen cada un dels personatges, cada un una curolla i un destí propi.
Tània és morta. Ens ho dirà ella mateixa al començament. Un inici que sobta, que sorprèn
És aquesta una novel·la que corr entre les mans del lector amb avidesa, que es fa llegir amb delit, però també és una novel·la plenament simbòlica, en què cada personatge té un desplegament psicològic i vivencial amb molt d'interès, en què els símbols donen forma poètica al recorregut per les seves vides, que ens parlarà del desamor, la família, les malalties mentals, les obsessions pel triomf i la vanitat, tot com a maneres de situar'ns davant la vida. Tot per cloure amb el silenci d'alguns dels personatges, la derrota de qui només vol tornar a la vida d'abans i la perspectiva de vitalitat de qui sí pren el vol.
