Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Lectures naturals

Félix Rodríguez de la Fuente, biografía d’un entussiasta

Els quaranta anys de la mort de Rodríguez de la Fuente han estat l’estímul per a la segona edició d’una biografia seva molt recomanable

Félix Rodríguez de la Fuente.

Félix Rodríguez de la Fuente.

S’ha escrit, i és probablement cert, que Rodríguez de la Fuente (1928-1980) va ser els anys 70, l’espanyol més conegut desprès de Franco. La seva popularitat era immensa, fonamentada en una capacitat comunicativa excepcional i un entusiasme encomanadís per les històries que transmetia, fonamentalment a televisió, però igualment en ràdio, premsa, llibres i enciclopèdies, i fins i tot en persona: el 1970, per exemple, va omplir l’estadi de futbol del Sevilla, al qual acudiren 70.000 persones a escoltar-lo.

El dissabte 14 de març es cumpliren quaranta anys de la seva mort (casualment, el dia del seu 52é anniversari), en un desgraciat accident d’avioneta a Alaska. La data ha estat l’estímul per a la segona edició d’una biografia seva molt recomanable, redactada per Benigno Varillas (periodista i activista ambiental), publicada originalment el 2010, en el que constitueix un volum de gran interès per conèixer la trajectòria, les idees i tot l’entorn del personatge. 

Varillas, com molts centenars d’adolescents dels anys 70 (inclòs l’autor d’aquestes notes), va decidir la seva trajectòria professional sota la influència de Félix. Ha dedicat la seva vida a treballar per la natura, concretament per la comunicació per la natura, primer com a redactor de “El País”, fundador posteriorment de la revista Quercus, i avui, com a autor i editor d’una nombrosa bibliografia naturalista. La seva biografia de Félix s’ha beneficiat de l’accés a diversos arxius i a molts dels col·laboradors i familiars del personatge. Desborda la magnitud del protagonista, per estendre’s en la descripció de l’Espanya de la guerra civil (que paradoxalment, va per metre a Félix una infància quasi silvestre), de la postguerra, coincident amb els seus estudis de medicina ( es doctorà com a odontòleg, professió que va practicar pocs anys; curiosament va tenir Ramon Tamames com a pacient) i el seu bot laboral cap a la natura i la comunicació, una decisió ben arriscada, que fonamentava en l’argument que val més llençar per la borda una carrera professional que una vida feliç. Començà recuperant la pràctica mil·lenària de la falconeria, un procediment de caça amb rapinyaires ensinistrats que s’havia abandonat aquí feia segles. La seva capacitat de convicció era tal que fins i tot va aconseguir dedicar-s’hi durant les milícies universitàries, i que l’exèrcit li cedís una moto amb sidecar procedent de l’exèrcit alemany, per moure’s a la recerca de falcons i àguiles. El seu interès per als depredadors el va dur a adoptar una ventrada de llobatons, que un cop adults l’integraren a la seva manada. Les imatges de Fèlix amb els llops són de les més icòniques de l’època.

Li devem els primers grans passos per a la conservació de la natura: durant segles, tots els depredadors, incloses les aus de presa, havien estat sistemàticament perseguits i destruïts; als anys 60, Espanya va ser un dels primers països en passar de la persecució a la protecció dels rapinyaires, un canvi que va propiciar personalment. Vengueren desprès els seus èxits televisius i editorials, que canviaren la mentalitat dels espanyols i que tingueren una gran repercussió internacional.

La biografia de Benigno no omet el paper que representaren altres “homonots” del naturalisme ibèric (Especialment José A. Valverde i Francisco Bernis), l’eclosió del moviment ecologista dels anys 70 (amb alguns desencontres amb Fèlix, prou ben descrits al llibre), l’interès del biografiat per les cultures paleolítiques que han arribat fins avui, i les profundes idees de Félix sobre les relacions de l’home i la resta de la natura, incloses les seves intuïcions visionàries sobre Internet o l’energia solar. Rodríguez de la Fuente era un naturalista humanista, i sens dubte la seva sobtada desaparició ens va privar de propostes i iniciatives que haguessin tingut grans repercussions.

En definitiva, una lectura molt recomanable, tant pel fons com per la forma, ja que l’estil i el lèxic de Varillas són els d’un professional competent i tan entusiasta com el personatge que protagonitza l’obra. Benigno s’implica en desenvolupar les idees del mestre, sense asèpsies improcedents en un llibre d’aquesta naturalesa, que no sols aporta informació sinó que estimula la reflexió fecunda. 

Finalment hem de dir que el llibre no es distribueix a llibreries, pot comanar-se a www.elcarabo.com

Compartir el artículo

stats