Clitemnestra. El Teatre Principal de Palma estrenà una nova producció d’una obra que, inicialment pensada com a novel·la, s’ha traspassat al format teatral, amb encert i molta cura, tot sia dit. Es tracta de Clitemnestra de Colm Tóibin, en la versió que per a l’escena n’ha fet Agustí Villaronga. Tot i que vaig poder assistir a la sessió el dia de l’estrene, no som qui per comentar la qualitat de la proposta. Ara bé, només sortir de la funció se me va ocórrer una idea que trasllat, des d’aquí, als programadors del Teatre: Mirar de preparar, de cara el curs proper i dins la temporada d’òpera, Elektra de Richard Strauss. Resulta que el libretto que va escriure Hugo von Hofmannsthal per a la partitura straussiana, comença en el lloc que la deixa Tóibin: Clitemnestra ha mort Agamèmnon i la seva filla Elektra maquina la venjança.
Jardins d’altri. Amb aquest nom, l’Amic Climent Picornell escriví una sèrie d’articles (que es poden trobar recollits i editats per El Gall) en els quals es valorava el fet de la cita literària. Agafar frases d’altri no és una mancança d’idees, ans al contrari és un acte de lloança vers la persona citada. Idò bé, l’editorial Acantilado acaba de treure un llibre d’Antoine Compagnon, enginyer de camins i professor de literatura francesa a La Sorbona i New York (encara hi ha qui defensa la distinció entre ciències i lletres?). El títol La segunda mano o el Trabajo de la cita. Molt recomanable. Citar els clàssics és una manera d’acostar-nos a ells. A partir de llibres com aquest podem retornar a les propostes dels grans mestres del passat.
