Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Efemèrides

Rodari, 100

Rodari és un pou de consells, també en els seus múltiples relats i en els seus poemes

Gianni Rodari.

Gianni Rodari.

Cent anys fa que va néixer Gianni Rodari (octubre de 1920), mestre d’escola, periodista. La wiki diu que a Omegna, Piemonte. I diu que va morir a Roma l’any 1980, abril. No creiem que sigui un nom conegut, el de Gianni Rodari, entre els nins i els joves d’ara. Ho és entre molts dels adults educats en l’escola post franquista, especialment aquells que cursaren els estudis primaris i bàsics en escoles progressistes o en aquelles aules pioneres on es tractava de posar en pràctica els principis de la molt necessària renovació educativa impulsada a Espanya des dels anys setanta, en ple final de la dictadura i en la nomenada Transició. En aquesta escola nova, o amb pretensions de ser-ho, les lectures que Rodari proposava foren una peça clau. 

També va ser-ho en la formació dels mestres. Cap estudiant de magisteri d’aquelles dècades (70s, 80s, 90s) passava per les facultats d’Educació sense llegir com a mínim Gramàtica de la fantasia, potser el títol de teoria didàctica i literària més emblemàtic de Rodari, el més pràctic per als docents que pretenien deixar via lliure a la creativitat infantil. Tota Escola d’Estiu mereixedora d’aquest nom, a més, incloïa algun curset sobre Rodari i la seva Gramàtica de la Fantasia, obra essencial. “Uniu dos mots dissemblants”, venia a dir Rodari en aquest text, “i tendreu un conte.” Pedra i camell, pilota i ungla, formiga i elefant... Dos mots eren, són, un “binomi fantàstic”. Però, no ens enganem –Rodari no ho feia–: cal després construir literàriament sobre el binomi imaginat la narració, el text literari, exercir l’ofici d’escriptor, que comporta tenacitat i exigència, fer Literatura. Sovint, els mètodes de Rodari, només usats com a receptes, han menat a la banalització de certa literatura infantil. 

Rodari és un pou de consells, també en els seus múltiples relats i en els seus poemes. Consells literaris, pedagògics (no deixà de visitar escoles), humanístics, polítics... Potser Rodari tenia les claus per estimular el saber dels infants i intuïa quins eren els ingredients que tot llibre adreçat a ells ha de tenir en compte: la ingenuïtat, la sinceritat, la claretat, una dosi de tendresa i una de l’humor més fi i optimista... Admirable Rodari. Comunista, què hi farem? Deia: “Cal tenir una gran fantasia, una forta imaginació... per imaginar coses que no existeixen encara, per imaginar un món millor d’aquell en què vivim i posar-se a treballar per construir-lo”. Bravo! 

Llegim i extractam de la revista digital Babar, especialitzada en literatura per a infants i joves (revistababar.com): Cuando en 1970 le otorgaron el Premio Andersen recordó la importancia de la imaginación...: “sirve para hacer hipótesis y también el científico necesita hacer hipótesis, también el matemático lo necesita y hace demostraciones por absurdo. La fantasía sirve para explorar la realidad, por ejemplo, para explorar el lenguaje, para explorar todas las posibilidades, para ver qué resulta cuando se oponen las palabras entre sí.” Saviesa pura i simple. 

Molts dels autors que es varen voler dedicar a la literatura per a infants i joves en aquells temps intentaven seguir el rumb marcat per Rodari, el qual creia fermament “en la necessitat que la imaginació ocupi un lloc en l'educació”, tenia “confiança en la creativitat infantil” i coneixia, i volia transmetre “el valor d'alliberament que pot tenir la paraula". Bravo, també! 

Obres de Rodari que avui cal rellegir o llegir si no s’ha fet, i que encara es rellegeixen i s’utilitzen en contextos educatius i/o familiars, són: Contes per jugar, Contes per telèfon (tot i que hom haurà d’explicar als lectors infantils què és una cabina de telèfon i com es feia servir), Contes escrits a màquina... Particularment, el Rodari que més ens agrada és el dels relats breus i els poemes, el dels esclafits de creativitat i d’humor que brufen el seu treball.  

Tenim a les nostres mans dues reedicions que celebren el centenari del naixement de Gianni Rodari: Les aventures d’En Cebeta (Sembrallibres), un relat llarg, i Retahílas de cielo y tierra (SM), un llarg aplec de poemes. Cal agrair aquestes novetats, molt ben presentades. I alhora cal posar els peus a terra. Les aventures d’En Cebeta resisteix malament la lectura en un món tan homogeneïtzat pel pensament neoliberal i en uns infants impressionats per Joc de Trons o per Toy Story. Per això és tan important aquesta re-edició. Serà útil encara per rebatre els falsos arguments del discurs dominant. Però, caldrà que pares, mares, llibreters, bibliotecaris, crítics i docents ens entestem a que la lectura d’aquestes aventures es faci amb una mirada oberta, massa sovint en letargia. No és, doncs, una lectura que enganxi els infants –com va fer-ho indiscutiblement dècades abans-, però és una lectura imprescindible. 

Diferent és el cas de Retahílas de cielo y tierra: aquests poemes, per l’humor, la ironia intel.ligent, la tendresa, la sorpresa, agradaran com varen agradar al seu moment. Rodari és un mestre a l’hora de construir retalls versemblants de fantasia per difondre esperança o per mostrar les contradiccions i secrets que el llenguatge creatiu i el cervell lliure poden descobrir en la realitat; els seus poemes ens parlen, sempre amb un somriure, de signes gramaticals, del vestit d’Arlequí, d’indis americans, de senyors de Venècia, de colors dels oficis, de problemes matemàtics a resoldre en la classe o, millor, fora d’ella: “Calcular la extensión de la alegria, / la superfície de la libertad, / el volumen de la felicidad... / ¿Qué pesa una carrera por el prado?”. Rodari en estat pur. Molt bones il·lustracions de Tomás Hijo, y molt bona la presentació editorial. 

Compartir el artículo

stats