Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Anàlisi social

El col·lapse del confinament

El pensador Slavoj Zizek, un dels primers analistes que en temps real ha donat forma de llibre a la Pandèmia dóna una pista del que a mi m'ha succeït, amb l'aportació del psicoanalista lacanià Gabriel Tupinambá

Slavoj Žižek.

Més que mai ha quedat clar que la cultura és l'única força capaç de salvar el món. Què és cultura va esser la pregunta que em va donar entrada a aquest quadern; ara, més que mai, hem aprés que cultura és allò antropològic sense el què no podem viure. Cultura com la que ens ha permès sortir endavant en aquest llarg temps de confinament: un abastament de propostes de tot caire per donar cura a l'esperit i al cos: les xarxes socials han fet un esforç de difusió de la gran feina de molts d'encoratjats dispensadors. I de sosteniment dels ritus, perquè la vida és cultura i aquesta pren forma en els rituals i en el seu ritme cíclic: els balcons, els aplaudiments, com a manteniment de l'esperança en la vida; mentrestant, la cultura com a forma de subsistència.

El pensador Slavoj Žižek, un dels primers analistes que en temps real ha donat forma de llibre a la Pandèmia: la covid-19 trasbalsa el món (Quaderns Anagrama, maig 2020) dona una pista del que a mi m'ha succeït, amb l'aportació del psicoanalista lacanià Gabriel Tupinambá: la gent més exposada a patir ansietat era la que ja abans treballava (treballàvem) a casa, "perquè ni tan sols un canvi als seus hàbits delimita la singularitat d'aquesta situació a les seues vides quotidianes". Jo, com en Žižek, vaig pensar que tenia l'oportunitat de posar-me al dia en totes aquelles qüestions pendents, totes aquelles lectures, estudis de partitures, hores d'escolta musical, bases de dades per ordenar, un treball fi de màster per entregar i alguns altres quefers.

De manera que mentre veia com de bé s'oferia un embolcall d'òperes, ballets, documentals i vídeos, gastronomia confortadora, recorreguts virtuals per museus, comentaris personalitzats de lectures i d'obres d'art (em venen al cap les propostes de Sabina Pons, Francesca Desnoyer i el propi Pere Estelrich) i, per descomptat, el (per a mí) descobriment del funcionament més que digne del préstec bibliotecari de llibres electrònics, sense mencionar la música en xarxa, tot plegat l'excés de lectures, d'hores de feina, d'ordinador i la sobrecàrrega d'un exercici no alliberador em va fer aturar de cop i de bon de veres: culpa d'un persistent mal de maluc.

Sort de les mascaretes que ens han permès tornar a sortir, dels fisioterapeutes, de la natació recuperada. Sort del reconeixement d'allò bo que la cultura ens dona. Sort dels ritus que ordenen la nostra vida i dels que ara en som més conscients. Sort de poder tornar a escriure d'allò que tant m'agrada: les lectures i la música.

Compartir el artículo

stats