Oportú homenatge de La Galera a una autora essencial de la moderna literatura catalana, Teresa Pàmies (1919-2012), testimoni d'uns fets i d'una època. La recordam pel seu premi Josep Pla de 1970, Testament a Praga, gairebé unes memòries de l'exili en temps del franquisme, i que relata parcialment la vida del seu pare que col·laborà en aquesta escriptura. La recordam també pel seu compromís polític, republicà i socialista. En realitat, Teresa Pàmies va escriure sobretot des del sentiment dels exiliats i repressaliats per causes polítiques, i en el cas espanyol per mor de la derrota republicana en la guerra civil i per mor de la quasi interminable i del tot imperdonable repressió de la dictadura franquista.
Aventura mexicana del noi Pau Rispa és l'única obra que ella va escriure adreçada expressament a la gent jove, "d'entre els 13 i els 15 anys", deia. Es tracta d'una reedició, la primera edició és de 1985, a Pòrtic, i ara la il·lustra una neta de Teresa Pàmies, Natàlia Pàmies, amb uns dibuixos que tenen un punt de naive. El relat, indubtablement catalanista, és d'un gran interès. Perquè es fa des de les anotacions d'un diari personal d'en Pauet, d'en Pau Rispa, protagonista dels fets que descriu i relator del text, a excepció dels qui afegeix en dos preàmbuls i dos epílegs la persona que diu fer només d'editora de papers trobats atzarosament. Un bon recurs. I molt més quan la part final de la història ha de ser confegida des de records d'una tieta d'en Pau, i des de cartes a una tercera persona, en Miquel, i des de retalls de la premsa mexicana.
Perquè és a Mèxic on va a parar en Pau Rispa, l'any 1939. Ell passa, mentre que passa de ser infant a adolescent, de Catalunya a França i finalment a Mèxic, en l'intent familiar d'escapar de bombes i de presó, i de mantenir a tot preu la identitat pròpia. No n'escapa el seu germà, que mor a l'Ebre. Ni el tiet, empresonat. La mare queda a Barcelona i jo no la tornarà a veure. El pare, que se l'emporta embarcat en una travessia dramàtica de l'Atlàntic, obrirà a la fi un restaurant a Mèxic, capital. En Pau es formarà entre espanyols fugitius a la força, coneixerà altres jovenets i coneixerà Gladys, amb qui tendrà el primer tast de l'enamorament, i el desengany que fa plorar... Obra d'una trajectòria personal, iniciàtica, que acaba tràgicament en les entranyes del subsòl mexicà. Llibre, doncs, que plaurà a un cert sector dels lectors juvenils, més compromesos ideològicament amb propostes progressistes (de l'època, compte!). Si ens atenyem només a l'estil, agradarà tothom, això cal dir-ho, perquè la prosa de Pàmies sempre és dinàmica i sincera.
