Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Qüestió d'aparences

L'editorial Contraseña rescata Claroscuro, l'obra principal de l'escriptora americana Nella Larsen, que fou testimoni a Palma de la proclamació de la Segona República i que introduí García Lorca als cercles dels negres de Harlem

Nella Larsen.

Nella Larsen (Chicago, 1891 - Nova York, 1964) fou una de les més lloades escriptores del New Negro Movement, corrent caracteritzat pel renéixer de l'art negre a la comunitat d'afroamericans residents al novaiorquès barri de Harlem durant els anys vint del segle passat. Filla de dona blanca d'origen danès i d'home de pell negra d'origen antillà, Larsen no tingué una vida fàcil: rebuig familiar; una infidelitat conjugal; un divorci; diversos revessos econòmics o el desinterès absolut per part dels editors d'una de les seves novel·les.

Aquesta problemàtica, encapçalada per un alt grau de frustració, es traduí en literatura. Tot i no ser massa prolífic, el seu historial narratiu (principalment dues novel·les) s'engloba dins el moviment del passing: persones que, essent d'una "raça" (generalment negra), es fan passar per persones blanques per rompre la distància social i no ser objecte de discriminació. Curiosament, l'americana, que residí uns mesos a Palma -ciutat on fou testimoni de la proclamació de la Segona República espanyola-, introduí Federico García Lorca als cercles de negres de Harlem, on el poeta de Granada trobà inspiració per escriure el seu Poeta a Nova York.

A Claroscuro (Passing en el text original) Nella Larsen conta la història de dues amigues que passats molts anys es retroben al terrat d'un hotel: Irene Redfield, una mestressa de casa burgesa casada amb un exitós metge negre i orgullosa dels seus orígens, tot i no ser una autèntica blanca, i Clare Kendry, una dona espavilada que aprofita la seva pell clara per fer-se passar per blanca i casar-se amb un home amb molts doblers, però profundament racista.

Amb un començament in media res i analepsi, la novel·la queda disposada envers un joc de miralls entre l'antagonisme de les protagonistes i les seves similituds, pivotant en tot moment en els conceptes de conflicte racial i aparença. I és que els personatges estan dibuixats amb una doble vessant: la coberta o màscara inicial i la realitat més palpable acte seguit. Irene és en realitat una dona més insegura del que a priori pot semblar, que farà l'impossible per continuar amb el seu estil de vida. Entre que Clare pagarà les conseqüències de les seves pròpies eleccions.

Amb tot, Claroscuro té un alt interès quant a l'aspecte psicològic, les transposicions de les personalitats, les aparences, les màscares de què fan ús les protagonistes i les identitats; un tot que ben segur farà repensar el lector envers unes qüestions que en cert moment vital l'hauran pogut inquietar.

Compartir el artículo

stats