Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Regals

Discs per a tothom

Aquestes dates de Nadal, Cap d'any i Reis és una bona ocasió per regalar bona música. Vos presentam algunes recomanacions de discos, feta per col·laboradors del suplement. Molts d'anys!

Discs per a tothom

Quan el 13 és l'1

Si bé és el tretzè àlbum de Pink Floyd, és en realitat el primer després de la marxa de Roger Waters. Inicialment creat per David Gilmour com un treball en solitari, al 1986 decidí que tot allò ja composat fos per a un nou àlbum del grup. Enregistrat a l'estudi del mateix Gilmour, i sense un tema central, marca l'inici de la nova era de la banda.

La continuïtat del grup seguí amb The Division Bell, obra sublim, Pulse sorgit de la gira mundial de 1994, i The Endless River. Comença a ser hora que Gilmour i companyia ens facin arribar més fruits del seu talent musical. Mentrestant, per gaudir de la nova vida del fluid rosa, hem de començar per l'A Momentary Lapse of Reason, escoltant una vegada i una altra i una altra i una altra Learning to Fly, On the Turning Away, o Sorrow....

Bona gent

De ben segur molts de nosaltres ens vàrem quedar sense entrades. I per això ens convidam aquest Nadal a escoltar-los i delectar-nos amb les seves cançons. Per la bona gent, el darrer disc de Manel.

La primera vegada pot sonar estrany, però a mesura que s'escolta es vol repetir. Tot i innovar respecte discs anteriors, i ja ho manifesten amb el títol de la primera cançó del disc, canvi de paradigma, mantenen l'equilibri no deixant de sorprendre amb noves idees. En aquest cas, ho fan amb una opció més electrònica, sortint del seu itinerari, però sense deixar de fer unes lletres brillants.

Manel és un grup atrevit que no es deixa caure en la repetició i demostra que no vol viure del passat i, a la vegada, ens demostren que en la música no hi ha fronteres. Ho fa convidant altres intèrprets com Maria del Mar Bonet, el Gato Pérez o Jaume Sisa, però també amb ritmes diferents i amb altres referents. Ara bé, Manel no deixa la seva essència ni es fa irreconeixible. Són iguals però diferents.

Poesia a clau de Cello

El passat novembre es presentà Cello works 2 ( produccions Blau), segon disc en solitari el violoncellista i compositor Gabriel Fiol. El disc conté dotze temes de creació pròpia inspirats en els seus més íntims diàlegs mentre passeja per un variat repertori de la geografia balear.

Acompanyat en algunes peces per la bateria de Miquel Marqués, el disc obri finestres als més variats paisatges balears creant un ventall de sonoritats amb gust i aires mediterranis.

A Cello Works 2 hi trobam feina i constància, gust per un treball ben fet i refinat on el Cello parla amb gran versatilitat, contundència i elegància, força i veu pròpia.

Les seves interpretacions van més enllà d'aconseguir el domini tècnic de l'instrument. El compositor festeja amb l'espectador que escoltant la seva Música tanca els ulls i es capaç de passejar per la Serra Nord, escoltar el suau renou de la puja, sentir el vent bufant de Menorca o quedar fascinat des del far de Barbaria davant la immensitat de la mar blava.

Vos proposo aquest disc com a REGAL, no per allò de que arribi Nadal sinó simplement perquè regalar bona Música sempre és un regal de bon gust.

Per molts d'anys Biel!!

El Disc de la Marató 2019

La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio recaptà en l'edició 2018 la xifra històrica de 15 milions d'euros i finançà 43 projectes de 96 equips líders en la recerca del càncer. Tan sols aquesta dada ja seria un bon motiu per a col·laborar amb una iniciativa solidària que ha assolit, en el cas del Disc del 2019, a la quinzena edició. Uns 200.000 exemplars es distribuïren als quioscos el primer cap de setmana de desembre. El CD presenta 20 històries que conviden a reconèixer els sentiments que generen aquelles persones que conviuen amb alguna malaltia minoritària. Alan Parsons, Noa, Víctor Manuel, Manuel Carrasco, Álex Ubago, Miki Núñez, Vanesa Martín i Lola Índigo canten per al disc la versió catalana dels seus èxits (cosa que, en els temps que corren, de tuits i haters, resulta de vegades gairebé una heroïcitat). Altres artistes (com és ara La Pegatina, Amaral, Cesk Freixas, Pasión Vega, Doctor Prats o Els Catarres) versionen clàssics pop com Live is life, Il Mondo, Listen to your heart o The show must go on. El disc es pot adquirir a iTunes (10 €) i a La Botiga de TV3 (10 € el CD i 20 € el vinil).

L'Enfance du Christ

La infància de Crist és un oratori que va compondre Hector Berlioz (1803-1869) a mitjan segle XIX. Aquesta obra està dividida en tres parts, que narren alguns episodis de la vida primerenca de Jesús, com són el somni d'Herodes, la fugida a Egipte i l'arribada de la Sagrada Família a Sais, tots ells peces de gran bellesa i amb lletra del propi compositor francès. A destacar el meravellós trio per a dues flautes i arpa de la tercera part. Els principals papers són el narrador (tenor), Maria (soprano), Sant Josep (baríton) i Herodes (baix). Un disc assenyalat per a regalar en època nadalenca.

The Goldsbrough Orchestra i els St. Anthony Singers, dirigits per Sir Colin Davis, interpreten aquesta obra simfònic-vocal per a solistes, cor polifònic i cor infantil . Els solistes són Peter Pears (narrador), Elsie Morrison (Maria), John Cameron (Josep) i Joseph Rouleau (Herodes).

Altres obres que completen aquest doble disc de la Decca Record són Meditació religiosa (amb lletra de Thomas Moore), La mort d'Ofèlia (basada en Shakespeare), Sara en el bany (poema de Victor Hugo) i La mort de Cleopatra (text de Pierre-Ange Vieillard).

Carmina Burana

Fa uns dies el coordinador d'aquest quadern cultural de Diario de Mallorca, l'amic i mestre Pere Estelrich em va demanar que us recomanés un disc. Vaig entendre un LP, per tal de poder tenir una referència musical el més ampla possible.

Certament, un disc que a mi sempre m'ha engrescat des del primer dia que el vaig escoltar és Carmina Burana de Carl Orff.

Carmina burana és una col·lecció de cants dels segles XII i XIII, que s'han conservat en un únic còdex trobat el 1803 a l'abadia de Bura Sancti Benedicti (Benediktbeuern), a Baviera, i que és conservat a la Biblioteca Estatal Bavaresa a Munic. El compositor alemany Carl Orff s'hi va inspirar per compondre la seva cantata escènica Carmina Burana el 1937. El terme ve del llatí carm?n carm?nis, 'cant' o 'càntic', i burana és l'adjectiu gentilici que indica la procedència: "de Bura" (el nom llatí de la ciutat alemanya de Beuern, a Baviera). El significat del nom és, per tant, 'Cançons de Beuern'.

Com a objectiu, el Carmina Burana s'inspira en el poeta llatí Ovidi, però, a més a més, crea nous recursos per fer que la rima hi destaqués.

Els manuscrits del Carmina Burana són la màxima representació de la poesia goliarda, un moviment internacional, amb cançons originàries de diferents països: Occitània, França, Anglaterra, Escòcia, Suïssa, corona d'Aragó, Castella i Alemanya, que tracten temàtiques relacionades amb el vi, el joc i les dones. En els Carmina Burana, se satiritza i critica tota la societat en general, especialment les persones que ocupaven el poder en la corona i sobretot en el clergat. Les composicions més característiques són les Kontrafakturen, produccions artístiques que imiten el ritme de les lletanies de l'Antic Testament per satiritzar la decadència de la cúria romana, o per construir elogis a l'amor, al joc o, sobretot, al vi, en la tradició dels carmina potoria.

El último clásico

Es el último trabajo de "El Loco", donde él mismo se define en la canción homónima como "el último clásico" que queda. Tiene un estilo ciertamente alejado de sus primeros trabajos, mucho más rockeros, aunque sigue conservando el espíritu que caracteriza su música.

La evolución y madurez de su obra, con mensajes profundos, donde vuela su alma de poeta, es continuación de otros discos como Su nombre era el de todas las mujeres o La vida por delante. Hay una incuestionable evolución en el apartado lírico si se compara la letra de cualesquiera de estas canciones con las letras de sus primeros discos (aunque entre estos también haya grandes letras).

En el apartado instrumental, no es ninguna sorpresa la experimentación con nuevos sonidos, como da fe la evolución a lo largo de su (ya dilatada) carrera. Destaca, no obstante, el seguimiento de una especie de línea que ya despuntaba en el álbum Viento del este, especialmente el uso de instrumentos y sonidos que no cuadran con la imagen de rock que se le suele asociar.

Un disco que promete dar de sí y da esperanza tanto a viejos como a nuevos rockeros.

Carols from Clare

Ara és el moment d'escoltar les meravelloses veus de la coral del Clare College de Cambridge dirigides juntament amb l'orquestra per John Rutter. Les nadales (carols) d'aquesta col·lecció provenen de diferents períodes, des del segle XIV fins el segle XX i de diferents fonts, Anglaterra, Alemanya, França, Polònia.... Gaudireu d'una música nadalenca amb un toc d'espiritualitat quasi místic que us transmetrà pau i us farà sentir la bellesa de la música dins vostre. Res a veure amb altres nadales que s'escolten arreu durant aquests dies.

Aquest CD el podeu trobar fàcilment a internet.

Des de la seva fundació els anys setanta la Clare College coral amb John Rutter de director (1975-1979) ha guanyat reputació internacional. John Rutter és un compositor britànic nascut a Londres el 1945 i està considerat un dels millors directors de corals del món.

Compartir el artículo

stats