Alienígenes de bon de veres? Feim la pregunta. Això és el que diu que captura amb una barriola de fils intrencables el pare d'en Nico Desclot, nin d'onze anys afeccionat a Roald Dahl i als super-herois, dels quals en té pósters penjats a les parets de la seva cambra: Hulk, Iron Man, El Capità Amèrica, La Vídua Negra... En Nico hi parla. Tornem al principi: caçar alienígenes és la feina del seu pare, membre d'una corporació secreta dedicada a aquest quefer (aclucada d'ull de l'autor al lector cinèfil). En Daniel salva cada dia de grotempors, bladocs, garks, murgs o dels terribles smiarnaus, rapidíssims i d'instint assassí, amb sis potes i quatre braços. Naturalment, la gent normal, lector, tu i jo, no podem veure'ls, aquests monstres venguts de l'espai exterior.
No els podem veure perquè no disposam de les gomgolles, les ulleres que porten els agents de la corporació. De fet, tampoc no els ha vist n'Anna Baquero, il.lustradora del llibre, al qual aporta uns bons apunts divertits, que no destorben. I si els poguéssim veure, no podríem combatre'ls, ja que no disposam tampoc de la poderosa Starworm, arma corporativa de funcionament complex i, als nostres ulls, d'aparença inofensiva. Hom tarda un any o un any i mig, però, només per comprendre el funcionament dels seus nombrosos botons i interruptors.
Ens sembla lògic que una tal ocupació paterna no ha de ser desvetllada. Fer-ho seria un gran error. I és l'error que comet en Nico, i des d'aquest moment la narració d'aventures Corporació d'alienígenes, SA, que proposa en Lluís Prats, escriptor amb ofici, exposa una intensa emotivitat. En Nico comprèn, i comprendre pot resultar dolorós. La relació entre en Nico i en Daniel és extraordinàriament ferma, hi ha entre els dos un llaç de confiança absoluta, una unió fonamentada en una gran tendresa i, quan escau, en una gran compassió...ç Fins en aquest punt, l'error d'en Daniel, tots sabem que l'afer pot ser just un joc entre pare i fill (o no). Des d'aquest punt, hi ha en escena alguna cosa més. Es tracta d'un deliri? Per quina causa es produeix? Quin és el mal que potser afecta en Daniel, un tan bon pare? On és la mare, per cert? Què farà a la fi la padrina vella, eixuta en el tracte, i sens dubte amatent?
La novel·la Corporació d'alienígenes, SA, d'en Lluís Prats ha guanyat amb mèrit la convocatòria de 2019 del premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya que promou la Fundació Colonya. Un premi veterà, amb 38 edicions, i amb una llarga nòmina d'autors premiats. Una nòmina de la qual lamentablement en faltarà des d'enguany un dels autors, l'estimat en Pere Morey, guanyador del premi en l'edició de 1993 amb un boníssim relat històric titulat Allò que conta el vent del desert.
