Quan passeu pel carrer Morey, entrau dins del pati del nº 8. Si està tancat podeu polsar el botó del Baix D i vos obriran. Fixau-vos en una inscripció que hi ha dalt del portal de l'estudi. Hi veureu al mig l'escut dels Vivot-Oms; als dos costats, sengles senyores molt ben vestides, amb un dit als llavis, i en torn d'elles la inscripció "Tu nube atque tace... donant arcana cylindros, és a dir "Tu, casa't i calla... els secrets et donaran joiells", un consell bastant polissó, si vos hi fixau.
Aquest és un dels 1.500 epigrames que va escriure el poeta romà Marc Valeri Marcial, nat a l'actual Calatayud l'any 40, i mort allà mateix uns 60 anys més tard. Entremig, emperò, en passà 34 a Roma escrivint aquests poemes curts, alguns lloant els seus patrons, d'altres ridiculitzant personatges, sovint amb una bilis importada, possiblement, del seu lloc de naixement, que aleshores es deia Bilbilis.
Alguns són molt tendres, com el que dedica a uns nuvis a les seves noces:
"Resplendent, queda't per sempre, Concòrdia, en el seu llit/ i que Venus sigui sempre benévola per a un jou tan igual/ Que ella l'estimi quan sigui vell, però que l'esposa, quan es faci vella, no ho sembli al seu marit"
Aquest és per treure's un pesat del davant:
"Em demanes què en trec de la meva finca, tan lluny de Roma? Que quan som allà no't veig!"
Uns versos són impregnats de l'esperit horacià del carpe diem:
"Si tens seny, aprofita tots els dies/ i creu sempre que el d'avui és el darrer"
Una reflexió ben útil als escriptors que voldríem ser més apreciats:
"Vosaltres, llibrets meus, teniu paciència/ si la glòria ve després de la mort, no tinc cap pressa"
Finalment, un altre una mica groller:
"Bassa sempre posa al seu costat un nin, i li diu alegria meva, però no és gens mainadera. Perquè ho fa? Perquè ella sovint fa pets" (I dóna la culpa al menut).
